dissabte, 24 de juliol de 2010

LA LIBRERÍA. Penelope Fitzgerald.

La librería.
Penelope Fitzgerald.
Impedimenta ed.
(Traducció de Ana Bustelo)
180 pàgines.



Un altre caramelet delicatessen servit per Impedimenta Editorial que segueix en la seva línea de rescatar joies perdudes de literatures llunyanes.

Aquest cop presenta un relat d'aquesta escriptora anglesa que va començar a escriure als 58 anys.
És la historia d'una senyora vídua, a finals dels 60, que viu en un poble en clar declive arran de mar, a la costa nord anglesa, on decideix comprar un immoble ruinós i obrir-hi una llibreria tot despertant les conciències i les envejes dels poders fàctics del poble (i les simpaties d'alguns "frikis" que decideixen ajudar-la...)

Té el to còmic d'obres com el "84 Charing..." però al mateix temps melancòlic i construeix superbé els personatges amb descripcions precises dels ambients i les escenes sempre curtes i divertides.
És d'aquells llibres que no duren gaire perquè et fa venir ganes d'anar llegint i l'acabes de seguida...

"Los libros nuevos venían en paquetes de dieciocho, envueltos en fino papel marrón. A medida que los fue sacando de las cajas, fueron formando su propia jerarquía social, Los más pesados y lujosos que hablaban sobre casas de campo, los libros sobre las iglesias de Suffolk, las memorias de los hombres de Estado en varios volúmenes, tomaron el lugar que les correspondía por derecho natural en la ventana delantera. Otros, indispensables, pero no aristocráticos, ocuparían las eestanterías centrales...
(...) Al fondo, entre las sombras, colocó los Perseverantes, sobre todo filosofía y poesía, a los que tenía poca esperanza de perder de vista. Los Permanentes -diccionarios, libros de consulta y ese tipo de cosas- irían directamente a la parte de atrás del todo, con las Biblías y los libros para premios que, era de esperar, la señora Traill, de la escuela primaria, entregaría a sus mejores alumnos..."

Mes informació del llibre i l'autora, aquí

4 comentaris:

  1. subscric plenament el post del Toni F.

    El vaig començar a llegir el divendres i m'estic frenant per no anar massa ràpid...

    ResponElimina
  2. El vaig començar dissabte i el vaig acabar diumenge...

    (És genial el tros del "Lolita"!!)

    ResponElimina
  3. il cavaliere rosso31 de juliol de 2010, 21:01

    És de veres, el devores. Si teniu una vespradeta lliure, un caramelet. Les converses són un prodigi de no dir mai allò que es pensa i les maniobres dels roïns són magistrals.
    Gràcies, Toni, el vaig afegir a la meva cistella per la teva recomanació.

    ResponElimina
  4. Ha estat un plaer llegir-lo. Descriu molt bé l'ambient i els seus personatges.
    La Penelope Fitzgerald aconsegueix ficar-te en situació, et sents vivint a Hardborough i patint per la Florence Green.
    Moltes gràcies,Toni F.

    ResponElimina