Una terra estranya.
Jhumpa Lahiri.
Amsterdam Ed.
Traducció d'Ainara Munt.
Llibre molt delicat de relats on l'autora explica els sentiments i les emocions que tenen alguns inmigrants paquistanís de segona generació a l'Amèrica actual (en certa manera m'ha fet pensar en les primeres novel·les del Haniff Kureishii...), com es relacionen entre ells i amb els seus progenitors...
Sensacions petites i amagades que tots tenim però que a vegades no ensenyem...
Els personatges són com peces de cristall que a vegades es toquen i s'esquerden i on s'explica molt bé l'interior humà dels protagonistes.
[Hi ha 5 relats curts i una segona part (molt bona) d'un conte de 100 i escaig pàgines molt emocionant i molt ben explicat amb una història bastant inoblidable...]
Aquest llibre m'ha fet pensar en una caixa de música que té la meva filla i que a la part superior hi ha un cercle que quan li dónes corda i la música sona; si li poses dues figuretes van donant voltes com dues patinadores artístiques... Cada una segueix el seu camí amb els seus cercles. Però de vegades les trajectòries de les dues patinadores es creuen i xoquen... Llavors si les tornes a posar bé segueixen el seu camí i a fer cercles...
Molt maco i fràgil, i súper recomenable!
(Pel Toni F.)
Més informació del llibre i de l'autora, aquí.
Té molt, molt bona pinta!!
ResponEliminaToni F., ja l'he llegit, m'ha semblat preciós, la manera com descriu els sentiments, sembla tant fàcil...extraordinari.
ResponEliminaTotes les històries m'han semblat molt interessants, però especialment la primera i la darrera, realment inoblidable.
És una bona mostra de les dificultats dels immigrants , de les segones i terceres generacions, tots amb l'obligació moral de triomfat acadèmicament com ho feren llurs pares, que no les mares... i ressaltant molt i molt que són sobretot les nenes les que ho fan.
Però els sentiments que transmet són perfectament extrapolables aquí i arreu, relacions pares i fills, avis i nets, parelles...i tot amb una suavitat...
Moltes gràcies per la recomanació!!