diumenge, 9 de gener del 2011

PUNT OMEGA. Don DeLillo

Punt Omega
Don DeLillo
Amsterdam Ed.
141 pàgines
(Traducció d'Ainara Munt)

“Aquí el temps avança més a poc a poc. El temps esdevé cec. El paisatge, el sento, més que no pas el veig. No sé mai quin dia és. No sé mai si ha passat un minut o una hora. Aquí no em faig vell.”
(pàg. 31)


Aquest llibre d’en DeLillo és el clàssic llibre de DeLillo que vé sense manual d’instruccions.
“Punt Omega” té aquesta constant característica en la seva obra que no necessita el plantejament-nus-desenllaç per explicar la història. DeLillo no té mai l’obligació d’explicar les coses clarament, perquè moltes vegades, de manera fragmentària, ni tant sols les explica. Són història minimalistes, mínimes. Quasi diria que ni tant sols són històries. Moltes vegades són conceptes.
Per això Don DeLillo
és considerat un escriptor fred...

Comença amb un tram de 22 pàgines que explica la visió de la instal·lació (real, existeix) “24 hour Psycho” de Douglas Gordon que és un vídeo projectat de la pel·lícula “Psicosis” de Hitchcock però projectada 12 vegades més lenta, cosa que convertia un fotograma a la pel·lícula original tardava 6 segons a canviar pel següent... Que és una manera, alentint-lo, de deconstruïr el temps real per poder veure’l; i al mateix temps és la metàfora del llibre perquè la segona part de “Punt Omega” explica com un expert retirat del Pentàgon (una altre constant de DeLillo sempre planteja conspiracions amagades del poder...) que treballava racionalitzant informes de la guerra de l'Iraq, que té una casa al desert de Sonora on es passa el dia mirant l’aurora i els crepuscles; i on hi arriba un jove documentalista per fer-li un documental de pla fix mentre va sent entrevistat...

“Punt Omega” és un relat curt, de 140 pàgines, de la mateixa familia que Borges, Vila-Matas, Godard, Menéndez-Salmón, Minchon, Foster Wallace...
És molt bona però molt rara. O sigui: o us agradarà molt o la trobareu infame, no té punt mig.

"-De vegades cap mapa no es corresponia a la realitat que intentàvem crear.
-Quina realitat?
-Ho fem cada cop que parpellegem. La percepció humana és una saga de realitat inventada. Però nosaltres confeccionàvem entitats més enllà dels límits pactats del reconeixement o la interpretació. És imprescindible dir mentides. L’Estat ha de mentir. A la guerra, o en els preparatius d’una guerra, totes les mentides són justificables. Nosaltres vam anar més enllà. Intentàvem crear realitats noves de la nit al dia, grups acurats de paraules que fossin tan fàcils de recordar i de repetir com un eslògan publicitari. Paraules que a la llarga donarien lloc a imatges i esdevindrien tridimensionals. La realitat s’alça, camina, s’ajup. Excepte quan no ho fa.”

(Pàg. 36)

Segurament si no s'ha llegit res de DeLillo, potser no és el millor llibre seu per començar...
En aquest cas, recomanaria començar per "Submundo" (la seva obra mestra), o per "Ruido de fondo" que també és molt bona... S'ha de tenir en compte, però, que DeLillo no és un autor fàcil...

3 comentaris:

  1. ON ÉS EL COMENTARI? ha desaparegut? l'he vist fa un parell d'hores però no podia anar al you tube, i ara què?... Toni F., com es diu la pel.li? TWO...

    ResponElimina
  2. Gràcies, cada cosa al seu lloc!

    ResponElimina