LA TRAMA MATRIMONIAL. Jeffrey Eugenides

La trama matrimonial
Jeffrey Eugenides
Empúries Ed.
2013
508 pàg.
Trad. d'Emili Olcina

Jeffrey Eugenides ens presenta la seva tercera novel·la (abans, les molt recomanables "Las vírgenes suicidas" i "Middlesex") i ara aquesta història situada al 1984 on una estudiant universitària s'enamora una mica irracionalment d'un dels nois més populars del campus, a la universitat de Providence.
Aquesta noia, Madeleine (protagonista i gran personatge -femení- com a totes les novel·les d'Eugenides) és lectora de molta literatura del segle XVIII i també una aplicada estudiant de semiòtica i sobretot de Barthes i el seu "Discurs amorós", basat en una estricta racionalitat i argumentació.
I és el brutal contrast entre aquesta teoria i la practica dels sentiments a la vida real el xoc d'emocions a la noia i el detonant de la història:
El noi amb el que acabava casant-se i un altre noi que la pretenia.
Aquests són els tres protagonistes, triangle argumental i els pilars (la novel·la és 3 grans capítols) on s'expliquen la història de i des de cada personatge.

Eugenides se'n surt molt bé.
En aquesta història "de campus", aguanta bé el relat, va obrint petites històries de cada personatge -et fa anar suaument endavant i darrera sense que te n'adonis ni que derrapi estilística i argumentalment; alhora que així va construïnt-nos els personatges i les seves vides...
És capaç de imposar-se a la temptació del relat romàntic i universitari, per superar-lo i portar la història cap al vell continent, la Índia (molt bones les pàgines de la Mare Teresa) o un hospital mental...

"...havia posat el El paper del lector d'Umberto Eco. No li havia servit de gaire a Madeleine. No sentia un excessiu interés, com a lectora, pel lector. Continuava sent partidària d'aquella entitat cada vegada més eclipsada, l'escriptor. Madeleine tenia la sensació que la majoria dels teòrics de la semiòtica havien estat impopulars de nens, que havien estat víctimes de persecucions infantils o de negligències adultes, i havien orientat cap a la literatura un ressentiment inextint. Volien rebaixar l'autor. Ells volien que un llibre, aquell objecte de difícil conquesta, transcendent, fos un text, contingent, indeterminat i obert a suggeriments.  Volien que el lector comptés per damunt de tot. Perquè ells eren lectors.
   Madeleine, en canvi, se sentia perfectament còmoda amb la idea del geni. Volia que un llibre la dugués a llocs on no podia anar sola. Li semblava que, escrivint un llibre, un escriptor treballava molt més que no pas ella llegint-lo. Pel que feia a les lletres i a la literatura, Madeleine defensava una virtut que ja no era valorada: la claretat."

Esperar només que Jeffrey Eugenides no tardi 9 anys a publicar el seu pròxim treball.
(Cada vegada ha trigat 9-10 anys a publicar una novel·la nova...)