El Condotiero. G. Perec

El Condotiero

G. Perec

2013

Anagrama

Trad. David Stacey Ancira

Dos Perec o tres

Són les dotze de la nit. És l’hora a la que acostumo a llegir literatura. Durant tot el dia també llegeixo, però són textos professionals, la majoria en anglès, plens d’equacions, taules de dades, eines estadístiques, arguments intricats sobre la veracitat de les dades o la seguretat de les conclusions.

El cas és que són les dotze i és l’hora per començar a llegir en silenci, al sofà de casa meva, veient els til·lers del jardí, la cistella de bàsquet i el tros de gespa. Tinc una sensació estranya, com si m’hi hagués de concentrar abans de començar. Com un esportista d’elit abans d’un partit important. Estic amb en Perec. I això són paraules grosses. Fa nits que llegeixo Perec i em provoca desassossec. És tan difícil, tan exigent, demana tant. La prosa, precisa i preciosa. Fa el que vol amb les paraules. Les frases s’articulen com la música. Però t’obliga a seguir-lo pels meandres de la ment i de vegades, no entens res. No saps de què està parlant. T’obliga a una gran concentració. T’obliga a deixar-te portar encara que no sàpigues on ets, què està explicant, qui parla, què té això a veure amb la part de la trama que has entès, com quadra amb la resta de personatges que has anat recopilant. I a l’hora estàs somiant, drogat, volant per sobre el sofà, sense sentir el cos, ingràvid, absolutament ficat a la lectura i a la vivència que transporta.

La segona part del text és més fàcil i ajuda a entendre la primera. I explica la situació d’un pintor que ha arribat a un carreró sense sortida fent falsificacions. I explica amb tot detall que no hi havia sortida, que estava en un atzucac, que només alguna cosa greu el podia salvar. I aquesta part, m’ha recordat  “el adversario”, la novel·la de Carrére basada en el fet real d’un tipus que va enganyar a tothom durant anys, fent-se passar per metge i dirigent d’una organització internacional fins que va assassinar tota la família.

“El condotiero” és la primera novel·la que va escriure en Perec,  però tots els editors li van dir amb bones paraules i animant-lo molt que no. Anys després de la mort de l’autor s’ha recuperat una de les moltes versions que van córrer. Un consell, no llegiu el pròleg, no llegiu la contraportada ni res. Aneu directament al text. Gaudiu.