dilluns, 13 de maig de 2013

Si uneixes tots els punts- Estel Solé



Estel Solé
Si uneixes tots els punts
Il·lustracions de Paula Bonet


És un llibre bonic, d’una banda la poesia de l’Estel Solé i d’altra les il·lustracions de la Paula Bonet  es complementen i s’alimenten mútuament amb delicadesa i elegància.

El recull de poesia es divideix en tres parts, en la primera Hipotèrmia, els poemes versen sobre el fet de fer-se gran, el pas del temps, el desengany... en tots ells he trobat una atmosfera d’enyor de la infantesa i adolescència, un sentir-se més gran que l’edat biològica i l’expressió de les  ganes de ser-ho.

El desglaç és el títol de la segona part, que recull els poemes dedicats sobretot a la presa de consciència de l’edat adulta,  al topar contra el mur dur de la realitat, desenganys,  la construcció de relacions emocionals amb superació d’entrebancs, la cruesa de la pèrdua de la innocència...

La tercera part és el refugi, un seguit de precioses poesies dedicades als pares, als avis, a l’herència familiar, i l’arribar a la conclusió i acceptació que estem fets dels propis bagatges emocionals, genètics,  d’experiències viscudes...

De les il·lustracions, dir-vos que els fans de la Paula Bonet les gaudireu i molt, ha sabut representar la força dels poemes que combinada amb la personalitat del seu estil en fan un llibre rodó.

D’altra banda constatar que l’Estel Solé és molt jove, vull dir que li queda tot un univers d’emocions i sensacions per viure que espero que continuï plasmant poèticament.


La maniobra de Heimlich

Lhauríem d’haver fet,
el curs de primers auxilis.
Aquesta angoixa que t’ennuega
és com un tros de pollastre 
encallat a mitja tràquea.
L’aire no t’arriba als pulmons
i aviat deixaràs de respirar.
Em mires amb ulls d’això s’acaba
i tal com diu la maniobra,
el meu àngel t’abraça per l’esquena
mentre el dimoni carrega d’insults els punys
i els pressiona amb ràbia 
per sota les costelles.

Si ho escups,
si finalment surt disparat,
farem pollastre al forn
i ens el fotrem per sopar
mentre de fons sona Jacques Brel
i ens diu allò de Ne me quitte pas.



Enllaç a la seva web on hi ha 4 poemes més
Enllaç al seu blog on encara hi ha més poesia
Enllaç a la web de la Paula Bonet


9 comentaris:

  1. Bonica entrada, miu, i sembla un llibre ben bonic.

    (Nota: M'ha molestat una mica entrar a l'enllaç de la Bonet i no entendre res, només benvinguts i bienvenidos.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a mi també em costen d'entendre aquestes coses...

      Elimina
  2. Molt bona pinta, Anna, no et dic res (ya tú sabessss!)

    ResponElimina
  3. Gràcies, Anna. A tu també t'hauré d'incloure com a descobridora-de-poetes-de-capçalera (amb el permís d'icr...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. no demani permís, sent vos l'ama, verbi-gràcia!

      Elimina
  4. Avui la pluja es confonia amb els teus ulls pintats de blau, la teva mirada i la blavor de la teva camisa. Encisadora, encisada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És de l'Estel Solé?

      Elimina
    2. No, és d'una servidora. Creació pròpia..

      Elimina
    3. Equip de continuïtat19 de maig de 2013, 14:19

      Doncs gràcies, servidora blava i anònima, per la teva pluja encisada...

      Elimina