Estel Solé
Si uneixes tots els punts
Il·lustracions de Paula Bonet
És un llibre bonic, d’una banda
la poesia de l’Estel Solé i d’altra les il·lustracions de la Paula Bonet es complementen i s’alimenten mútuament amb
delicadesa i elegància.
El recull de poesia es divideix en
tres parts, en la primera Hipotèrmia, els poemes versen sobre el fet de fer-se
gran, el pas del temps, el desengany... en tots ells he trobat una atmosfera d’enyor
de la infantesa i adolescència, un sentir-se més gran que l’edat biològica i l’expressió
de les ganes de ser-ho.
El desglaç és el títol de la
segona part, que recull els poemes dedicats sobretot a la presa de consciència
de l’edat adulta, al topar contra el mur
dur de la realitat, desenganys, la
construcció de relacions emocionals amb superació d’entrebancs, la cruesa de la
pèrdua de la innocència...
La tercera part és el refugi, un
seguit de precioses poesies dedicades als pares, als avis, a l’herència
familiar, i l’arribar a la conclusió i acceptació que estem fets dels propis
bagatges emocionals, genètics, d’experiències
viscudes...
De les il·lustracions, dir-vos que
els fans de la Paula Bonet les gaudireu i molt, ha sabut representar la força
dels poemes que combinada amb la personalitat del seu estil en fan un llibre
rodó.
D’altra banda constatar que l’Estel
Solé és molt jove, vull dir que li queda tot un univers d’emocions i sensacions per viure que espero que continuï plasmant poèticament.
La maniobra de Heimlich
L’hauríem d’haver fet,
el curs de primers auxilis.
Aquesta angoixa que t’ennuega
és com un tros de pollastre
encallat a mitja tràquea.
L’aire no t’arriba als pulmons
i aviat deixaràs de respirar.
Em mires amb ulls d’això s’acaba
i tal com diu la maniobra,
el meu àngel t’abraça per l’esquena
mentre el dimoni carrega d’insults els punys
i els pressiona amb ràbia
per sota les costelles.
Si ho escups,
si finalment surt disparat,
farem pollastre al forn
i ens el fotrem per sopar
mentre de fons sona Jacques Brel
i ens diu allò de Ne me quitte pas.
Enllaç a la seva web on hi ha 4 poemes més
Enllaç al seu blog on encara hi ha més poesia
Enllaç a la web de la Paula Bonet
Bonica entrada, miu, i sembla un llibre ben bonic.
ResponElimina(Nota: M'ha molestat una mica entrar a l'enllaç de la Bonet i no entendre res, només benvinguts i bienvenidos.)
Sí, a mi també em costen d'entendre aquestes coses...
EliminaMolt bona pinta, Anna, no et dic res (ya tú sabessss!)
ResponEliminaGràcies, Anna. A tu també t'hauré d'incloure com a descobridora-de-poetes-de-capçalera (amb el permís d'icr...)
ResponEliminano demani permís, sent vos l'ama, verbi-gràcia!
EliminaAvui la pluja es confonia amb els teus ulls pintats de blau, la teva mirada i la blavor de la teva camisa. Encisadora, encisada.
ResponEliminaÉs de l'Estel Solé?
EliminaNo, és d'una servidora. Creació pròpia..
EliminaDoncs gràcies, servidora blava i anònima, per la teva pluja encisada...
Elimina