divendres, 3 de maig de 2013

El parèntesi més llarg - Tina Vallès


Tina Vallès
El parèntesi més llarg
Premi Mercè Rodoreda, 2012
Proa, 2013



Text de contraportada
Anar de part i no voler parir. Excitar-se en un enterrament. Escriure un conte sobre la guerra civil amb una dona nua roncant sobre teu. Perdre el cap estenent la roba. No acabar mai més la llista de la compra. Els disset contes d’aquest llibre plantegen situacions quotidianes, irreals, còmiques, emotives, amb un to que va de la ironia mordaç a la revelació íntima. Tina Vallès és una narradora dotada d’una gran perspicàcia en l’observació, que detecta l’imprevist quotidià i capta l’emoció secreta, que acompanya el lector parlant-li amb una senzillesa que sedueix. 
La Tina Vallès, un any després "D'un altre got d'absenta" torna a obsequiar-nos amb un llibre de contes divertit, desenfadat i molt ben escrit, si en en el primer ens retratava personatges i escenes del Raval, en aquest retrata situacions i personatges quotidians amb sentiments contraditoris i pensaments inoportuns als que hi afegeix una volta d'humor ,  que fan de cada conte signifiqui un parèntesi i algun canvi en la vida del protagonista. 
Els que m'han agradat més són "llet, cereals, aigua", "Mali", "Sardines" i "Pinter".
No puc evitar de pensar i dir, dificilment puc separar ambdues coses, que si voleu llegir a la Tina Vallès, us recomano començar per "Un altre got d'absenta", podeu llegir-ne l'entrada aquí
Enllaç amb l'editorial on podeu llegir el primer conte 

4 comentaris:

  1. il cavaliere rosso5 de maig de 2013, 11:58

    Vaig llegir el got, i em va agradar molt,
    vaig seguir el bloc de la Tina, i també,
    va deixar de escriure "gratis"
    (i ho va explicar d'una manera un xic poc xic),
    va tornar a publicar i, al mateix temps a escrire "gratis"
    (i això ja no m'ha agradat gaire)
    i el primer conte,
    llegit al taburet de Leo, la meua llibreria més estimada de València,
    també m'ha agradat,
    però m'esperaré a la pel·li (o a edicions baratetes)...

    ResponElimina
  2. N'he sentit a parlar molt (entre altres, a vosaltres), però només he llegit d'ella el que heu posat a l'abast aquí, al blog: aquest "Llet, cereals, aigua" i "La retratista vol retratar-se", de l'anterior llibre. M'agrada com escriu.

    ResponElimina
  3. Ja em va agradar molt Un altre got d´absenta i ara m´ha passat el mateix amb els contes d´El parèntesi més llarg, encara que aquí l´autora ja va més enllà del barri del Raval. També destacaria Portabilitat, de fet cadascun dels contes val la pena.

    Imma C.

    ResponElimina