David Vela (il·lustrador)
Bestiario de greguerías
de Ramón Gómez de la Serna
ACVF editorial
Madrid, 2007
Hi ha coincidències que són afortunades: Si a l'esperit creador, sintètic i amarat de poesia quotidiana i surrealista del Ramón Gómez de la Serna hi afegim els dibuixos fantàstics i plens de color de l'il·lustrador David Vela (podeu veure'n l'obra al seu blog, on ensenya també les il·lustracions que no es van arribar a incloure en aquest llibre), podem considerar que el cercle s'ha tancat.
El mateix Ramón va definir aquestes composicions seves anomenades greguerías amb la següent equació:
METÁFORA + HUMOR = GREGUERÍA
I
David Vela, anys després, ja a les acaballes de la primera dècada del segle
XXI, recull el guant tot interpretant gràficament unes paraules que des d'un principi representaven un autèntic homenatge al conceptisme de Quevedo, al que s'hi sumava la pinzellada surrealista i sempre personalíssima de Ramón.
El dibuixant ha decidit seleccionar d'entre algunes d'aquelles greguerías, unes quantes que versen sobre animals. Vela superposa a la veu de Ramón les seves pròpies il·lustracions-reinvencions per tal de conformar un bestiari on es ressalta l'associació intel·lectual i emocional, no exempta de força visual, dels mots que l'escriptor va deixar-nos i que a mi sempre m'han semblat d'una genialitat brillant.
Aquí us deixo unes quantes mostres del talent de tots dos:
El dibuixant ha decidit seleccionar d'entre algunes d'aquelles greguerías, unes quantes que versen sobre animals. Vela superposa a la veu de Ramón les seves pròpies il·lustracions-reinvencions per tal de conformar un bestiari on es ressalta l'associació intel·lectual i emocional, no exempta de força visual, dels mots que l'escriptor va deixar-nos i que a mi sempre m'han semblat d'una genialitat brillant.
Aquí us deixo unes quantes mostres del talent de tots dos:
 |
| Los cangrejos bailan la jota en el fondo del mar |
|
 | |||||||||||||
Las serpientes son las corbatas de los árboles
|
Sícoris, trobe que hi ha tanta poesia en les il·lustracions com en les gregueries (vull dir que han estat molt ben interpretades).
ResponEliminaA mi, aquella de "Después de comer alcachofas el agua tiene un sabor azul.", sempre m'ha semblat una passada.
I l'hedonista: "El mejor destino que hay es el de "Supervisor de nubes" acostado en una hamaca mirando al cielo.", què?
Les dues són boníssimes, elPac: una pel non-sense poètic, i l'altra perquè trobo que no és un mal destí el que proposa de la Serna... on s'ha d'opositar per aconseguir el títol de Supervisor de nubes?...
EliminaI d'aquestes, què me'n dius?:
- Al oír que dice el bruto: "Yo solo me he hecho a mí mismo", pensamos en lo mal escultor que ha sido.
- El coliseo en ruina es como una taza rota del desayuno de los siglos.
I aquest, que us sembla?
ResponEliminaM'identifico tant amb aquesta pobre bruixeta... Sembla una escena molt representativa dels desnonaments d'aquesta època que vivím...
EliminaSalut!
sí
EliminaGenial! I com diu l'Eva, una autèntica premonició dels temps actuals (i pensar que les bruixes tenen tan mala premsa...)
EliminaGràcies Sícoris, una entrada a tenir en compte!! la de les carxofes elPac, m'ha deixat empressionada, i la casa de la bruixa de Hansel i Gretel aixafada...(és molt bo!)
ResponEliminaGenial! M'ha fet somriure de bon despertar. Al meu costat tinc les Gregueries de R. Gómez de la Serna, i l'obro esporàdicament com qui obra una carta a veure què em diu. I aquestes il.lustracions d'en David Vela són magnífiques... Llàstima que ningú segueixi aquesta escola tan necessària com una manera de veure la vida i divertir-se.
ResponEliminaSembla que tot seria més fàcil i agradable.
Gràcies Sícoris!