dimarts, 7 de maig de 2013

Bestiario de greguerías.- Ramón Gómez de la Serna. Il·lustracions de David Vela


David Vela (il·lustrador)
Bestiario de greguerías  
de Ramón Gómez de la Serna
ACVF editorial
Madrid, 2007



Hi ha coincidències que són afortunades: Si a l'esperit creador, sintètic i amarat de poesia quotidiana i surrealista del Ramón Gómez de la Serna hi afegim els dibuixos fantàstics i plens de color de l'il·lustrador David Vela (podeu veure'n l'obra al seu blog, on ensenya també les il·lustracions que no es van arribar a incloure en aquest llibre), podem considerar que el cercle s'ha tancat.
       El mateix Ramón va definir aquestes composicions seves anomenades greguerías amb la següent equació: 
METÁFORA + HUMOR = GREGUERÍA

I David Vela, anys després, ja a les acaballes de la primera dècada del segle XXI, recull el guant tot interpretant gràficament unes paraules que des d'un principi representaven un autèntic homenatge al conceptisme de Quevedo, al que s'hi sumava la pinzellada surrealista i sempre personalíssima de Ramón.
     El dibuixant ha decidit seleccionar d'entre algunes d'aquelles greguerías, unes quantes que versen sobre animals. Vela superposa a la veu de Ramón les seves pròpies il·lustracions-reinvencions per tal de conformar un bestiari on es ressalta l'associació intel·lectual i emocional, no exempta de força visual, dels mots que l'escriptor va deixar-nos i que a mi sempre m'han semblat d'una genialitat brillant.
     Aquí us deixo unes quantes mostres del talent de tots dos:

  
Los cangrejos bailan la jota en el fondo del mar



Las vacas aprenden geografía mirándose unas a otras sus manchas blancas y negras

Hay tanta gente alrededor de la jaula de los monos que parece que dan conferencias

Las serpientes son las corbatas de los árboles

El gato deslumbra al ratón con sus ojos de luz como los faros del automóvil al conejo 

Las arañas zurcen los calcetines de los rincones




David Vela, l'autor de les il·lustracions, ha tingut l'amabilitat d'enviar-me un parell més de dibuixos del seu Bestiario de greguerías:
Lloran los gatos en la noche porque hubieran querido nacer niños en vez de gatos.
Un gato subido a un árbol cree que se ha independizado del mundo

 I aquí, un nou llibre per commemorar el cinquantè aniversari de la mort de Ramón.

8 comentaris:

  1. Sícoris, trobe que hi ha tanta poesia en les il·lustracions com en les gregueries (vull dir que han estat molt ben interpretades).

    A mi, aquella de "Después de comer alcachofas el agua tiene un sabor azul.", sempre m'ha semblat una passada.

    I l'hedonista: "El mejor destino que hay es el de "Supervisor de nubes" acostado en una hamaca mirando al cielo.", què?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dues són boníssimes, elPac: una pel non-sense poètic, i l'altra perquè trobo que no és un mal destí el que proposa de la Serna... on s'ha d'opositar per aconseguir el títol de Supervisor de nubes?...

      I d'aquestes, què me'n dius?:

      - Al oír que dice el bruto: "Yo solo me he hecho a mí mismo", pensamos en lo mal escultor que ha sido.

      - El coliseo en ruina es como una taza rota del desayuno de los siglos.

      Elimina
  2. il cavaliere rosso7 de maig de 2013, 19:44

    I aquest, que us sembla?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'identifico tant amb aquesta pobre bruixeta... Sembla una escena molt representativa dels desnonaments d'aquesta època que vivím...

      Salut!

      Elimina
    2. Genial! I com diu l'Eva, una autèntica premonició dels temps actuals (i pensar que les bruixes tenen tan mala premsa...)

      Elimina
  3. Gràcies Sícoris, una entrada a tenir en compte!! la de les carxofes elPac, m'ha deixat empressionada, i la casa de la bruixa de Hansel i Gretel aixafada...(és molt bo!)

    ResponElimina
  4. Genial! M'ha fet somriure de bon despertar. Al meu costat tinc les Gregueries de R. Gómez de la Serna, i l'obro esporàdicament com qui obra una carta a veure què em diu. I aquestes il.lustracions d'en David Vela són magnífiques... Llàstima que ningú segueixi aquesta escola tan necessària com una manera de veure la vida i divertir-se.
    Sembla que tot seria més fàcil i agradable.

    Gràcies Sícoris!

    ResponElimina