(ElPac ja havia avisat -i tenia tota la raó-: És molt molt bona!!!!) Anatomia de un instante.
Javier Cercas.
Mondadori Ed.
437 pàgines.
És un llibre (no sé si dir-ne novel·la perquè ben bé no ho és igual que tampoc no és realment un llibre d'història) boníssim i Javier Cercas a les primeres pàgines juga amb el concepte de veritat i ficció...
El llibre explica l'actuació d'Adolfo Suárez, l'ex-general Gutiérrez-Mellado i Santiago Carrillo que són les tres úniques persones que no es van llençar a terra quan el tinent-coronel Tejero va irrompre al Congrés dels Diputats a mitja sessió el 23 de febrer de 1981 i va cridar "¡Al suelo todo el mundo!" desde l'estrat i pistola en mà; en aquell moment i les circunstàncies que van portar-los a actuar així.
Després també s'analitza el paper en el cop d'estat del general Armada (que hagués acabat sent el president del govern si el cop hagués triomfat), el general Milans del Bosch (que va ser l'únic militar -per sort- que va treure els tancs del seu cuartel a la ciutat de València i va decretar l'estat de setge; el paper del rei (ambigu) els mesos anteriors al cop i durant el 23-F (decisiu) perquè fracasés; els partits polítics de llavors, la premsa, l'església, els militars...
Descriu tot el ventall i l'estat general del país per poder entendre com es va arribar a aquella situació...
[Als joves com jo que no hi érem o que hi érem però érem massa petits per donar-nos compte de res, aquest llibre és ideal per poder entendre aquell dia i la tant anomenada "Transició" i preguntes que sempre ens hem fet...
També per veure que la història és de qui l'explica i que hi haurà una història per cada historiador...
Pels qui ja n'eren conscients i tal, suposo que aquest llibre es pot llegir, i funciona excel·lenment, com una novel·la que explica un cop d'estat...]
M'ha agradat molt!
[Us ha passat mai que teniu la sensació que com si li devessiu la lectura del llibre a l'autor d'aquest??
Jo sabia que havia de llegir aquest llibre tard o d'hora, però l'anava deixant sempre per més endavant...
Sóc molt fan dels artícles de Javier Cercas i del "Soldados de Salamina" i és com si tingués un deute amb Javier Cercas si no el llegia...
No sé...]
Són molt molt molt genials les 7 o 8 primeres pàgines i les 10 últimes són la bomba de bones (quan el paper de Cercas com escriptor i persona es barreja amb l'història de la novel·la) però les 400 d'enmig són una lliçó d'història convertida en novel·la i la manera com va construïnt i explicant els personatges i els va lligant com una xarxa; però que s'han de llegir per arribar a les 10 últimes que són el summum i és quan descobreixes que no és una "novel·la" del 23-F sinó que és una novel·la del Javier Cercas...
[No m'explico gaire bé però suposo que m'entendrà qui hagi llegit "Anatomía de un instante" ...]
Recordar als bolañistes que a "Soldados de Salamina" de Javier Cercas, Roberto Bolaño és un dels protagonistes...
(Un altre llibre brutal on Cercas juga amb la veritat i la ficció...)
Els principis dels capítols, en lletra cursiva, on l'autor analitza les imatges que hi ha sobre el que passava a l'hemicicle en el colp d'estat aborronen (sobre tot als que ho vam patir aquella nit). Quina por!
ResponEliminal'haurem de posar a la llista...
ResponEliminaCercas és un escriptor que barreja ficció amb fets històrics i cròniques periodístiques (res a veure amb les "nove.les històriques" tipus "da Vinci" i similars.)
ResponEliminaD'aquesta mena de collage n'han sortit reflexions molt personals sobre la guerra civil espanyola ("Soldados de Salamina"), la guerra del Vietnam ("La velocidad de la luz") i la transició i el cop del 23-F ("Anatomía de un instante".)
Cal dir que aquesta particular forma de narrar té els seus detractors, que consideren, inclús, que el que fa Cercas no és literatura.
Jo, de moment, només he llegit "Soldados..." i he de dir que em va semblar brillant. Fa temps que tinc pendent de lectura la del Vietnam i, pel que dieu, sembla ser que "Anatomía..." també promet. El tema que tracta, molt proper històricament -en especial pels qui el vam viure en directe- és força interessant, i encara avui presenta alguns punts foscos.
M'heu fet entrar moltes ganes de llegir-lo!
Sícoris,miu, no us en penedireu si ho feu. A mi em va agradar molt més que "Soldados...", on el Cercas, almenys per a mi, per voler ser tan "imparcial" amb els del bàndol feixista es va quedar curt en la seua crítica.
ResponElimina