Gairebé totes les promeses es trenquen. Que els pobres acceptin l'adversitat no té a veure ni amb la passivitat ni amb la resignació. Es tracta d'una acceptació que mira i cerca darrere l'adversitat i hi descobreix una cosa que no es pot descriure amb paraules. no és una promesa, ja que (gairebé) totes les promeses es trenquen; és una mena de parèntesi, de pausa en el pas del temps, que, si no, és inexorable. I la suma total de tots aquests parèntesis potser és l'eternitat.
D'A a X. John Berger. Traducció de Laura Baena i Garcia. (Edicions de 1984-Mirmanda, p. 100)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada