La novela de la ópera.- Franz Werfel
Traducció al castellà: Manuel Picós
Editorial Espasa Calpe, 2002
(Si a algú li agrada la música, especialment l'òpera, no pot deixar passar aquesta novel·la acabada d'escriure per F. Werfel el 1923.)
El títol original en alemany (Verdi. Roman der Oper) dóna una idea més exacta del contingut de la novel·la (No entenc per què s'ha canviat en la traducció castellana).
Werfel (1890-1945) situa l'acció l'any 1882, a Venècia. El compositor Giuseppe Verdi, que porta deu anys ja des que va estrenar la seua última òpera sense poder escriure música satisfactòriament (està immers en la composició d'El rei Lear, però no se'n surt), viatja a la ciutat. A Venècia també es troba l'astre dels nous temps, Richard Wagner. Aquest l'ha eclipsat per complet, la crítica i els esteticistes l'han abandonat i s'han unit al cor dels aduladors del l'alemany; només la gent senzilla del poble encara pensa en verdi com Il Maestro.
La novel·la és principalment l'enfrontament entre aquestes dues concepcions de l'art totalment oposades: Verdi, encarnació dels desitjos de justícia i llibertat del poble italià, amant de l'harmonia i la melodia <-> Wagner, una concepció més intelectual i esteticista del món, perseguint l'obra d'art total.
A tot això s'ha d'afegir una dada molt curiosa, almenys per a mi,: Franz Werfel, escriptor jueu que com tants altres ha de fugir del règim de Hitler, s'ha casat amb Alma Mahler, vídua del gran Gustav Mahler, que durant tota la seua trajectòria com a director d'orquestra ha interpretat l'obra de l'alemany. Werfel pren partit (almenys com a persona íntegra i lluny de les adulacions), per descomptat (endivineu per qui!), i no s'està de retrocedir en el temps i acudir al pare de l'òpera, Claudio Monteverdi, per tal de recolzar les seues tesis.
Una gran novel·la escrita amb senzillesa, sensibilitat i profunditat en la caracterització dels seus personatges (No tan sols agradarà a qui estima la música, sinó als amants de la bona literatura).
Un llibre preciós, elPac, que jo també recomane per com descriu una època convulsa en la qual la música, com la resta d'arts, està immersa en la recerca de noves formes d'expressió, de noves sonoritats. Descriu com la gent es posiciona al costat d'uns rebutjant els altres per allò de la novetat. Són ells, el públic burgés, els que "confronten", no els autors que es respecten i s'admiren.
ResponEliminaTampoc Werfel, que ens diu: Què gran, l'obra de Verdi - per rescatar-lo. A Wagner no calia defensar-lo. Era el seu moment.
D'altra banda, a més, els esdeveniments dels personatges que es van creuant pel camí, ens permeten descobrir com són amb una aparent senzillesa que deixa mostrar la profunditat de l'escriptura de Werfel.
Quina sorpresa, espigolant per la xarxa!
ResponEliminaAquesta novel·la està dins d'una col·lecció d'obres mestres injustament oblidades pel públic d'avui i que l'editorial Espasa intenta de recuperar per als lectors actuals (A mi, em va sorprendre gratament aquesta). Una bona iniciativa que, dissortadament està passant desapercebuda.
Hola,
ResponEliminadel mateix Franz Wefel estic llegint Una lletra femenina de color blau pàl.lid, ed. 1984.
Novel.la breu, un funcionari rep una carta escrita amb tinta blau pàl.lid...
Preciosa!
Imma C.
Imma C., quan l'acabes ens podries fer cinc cèntims d'ella? Jo vaig conéixer el Franz Wefel amb "La novela de la ópera" i, com vaig dir en l'entrada, em va impressionar molt. Gràcies.
ResponElimina