divendres, 6 d’agost de 2010

L'elegància de l'eriçó

L'elegàcia de l'eriçó.- Muriel Barbery
Trad. Anna Torcal i Salvador Company
Ed. labutxaca

(S'ha parlat molt d'aquest llibre, i sé que la majoria ja l'haurà llegit, però, com que tenia vers ell una certa prevenció i després m'ha agradat tant, no puc estar-me de ressenyar-lo ací.)

Eriçó: Animal crepuscular i nocturn. És discret per natura i és punxegut per fora i refinat per dins.

Així és la portera protagonista d'aquesta història, i així és també una veïneta d'escala que intercala en els pensaments de la protagonista els seus diaris abans que no arribe el dia que ha decidit suiccidar-se.
Una història senzilla, plena de sensibilitat, d'amor per la Cultura (en majúscula) i el llenguatge, crítica a la classe benestant i als adults que porten una existència buida i... moltes més coses.
El final (ai, el final!) no pot ser altre si no no seria real (pensaríem que encara hi ha esperança?).

3 comentaris:

  1. Doncs, mira: jo no l'he llegit ni tampoc he vist la pel.lícula (també se n'ha parlat en aquest bloc), però gràcies a aquesta ressenya i als comentaris anteriors, me n'heu fet venir ganes.

    elPac, benvingut de nou!

    ResponElimina
  2. Sí, a mi també em va sorprendre molt, el vaig comprar per un comentari d'una amiga (amb criteri) que se l'havia llegit 2 vegades, però tot i així el vaig començar a llegir amb certa prevenció, i em va encantar! i sí, el final...(no direm res per no desvetllar-li a la Sícoris!)

    ResponElimina
  3. el cavaliere rosso6 d’agost de 2010, 19:53

    Jo vaig dir en acabar:
    Vaya por Dios!
    El viatge, però, em va agradar molt i molt...
    La pel·li és tan bona?

    ResponElimina