DÓNA corda al rellotge
del pèndul del record
i escolta't el seu ritme
abans de cercar el mar.
Restaràs orb d'absència
tu que tant l'has temuda.
Has trepitjat la ratlla
borrosa que separa
el silenci del cant
i on s'inicia, obscura,
l'ombra del teu llenguatge.
(de Joan Margarit a "Vell malentès", Col·lecció Poesia 3i4, 1981)
Hola, cavaliere.
ResponEliminaSembla que ens hem quedat sols dins d'aquest desert estiuenc...
Només vull agrair-te els apunts diaris de poesia de guàrdia, i dir-te que jo també aniré abocant les meves lectures a la cistella.
Mola, Sícoris, si et ve de gust, anem oferint perletes en nom dels orfes a les/als lectores/ors des-estiuats i setmanals, que són legió...
ResponEliminaHola orfes,
ResponEliminajo encara sóc per aquí, però diria que les vacances em deixen menys temps per badar!
Farem un collaret preciós amb aquestes perletes que ens aneu deixant!
i tu no penses deixar, miu estimada?
ResponElimina