Vacances? Guaita del vers - 1

MOESTA ET ERRABUNDA

Digue'm, ¿s'envola de vegades el teu cor, Agathe,
lluny del negre oceà de la immunda ciutat,
cap a un altre oceà en què el fulgor esclata
blau, clar i profund com la virginitat?
Digue'm, ¿s'envola de vegades el teu cor, Agathe?

La mar, la vasta mar, consol d'una suada!
¿Quin dimoni ha donat a la mar, cantaire ronca
que acompanya el gran orgue de reganyosos vents,
aquesta funció sublim de gronxadora?
La mar, la vasta mar, consol d'una suada!

Emporta-te'm, vagó! Roba'm, fragata!
Lluny, mérs enyà!, que el fang és fet, aquí, amb els nostres plors!
-¿És cert que, de vegades, el cor tan trist d'Agathe
diu: Lluny de remordiments, crims i dolors,
emporta-te'm, vagó! Roba'm, fragata?

Ets lluny, molt lluny, edèn tot perfumat,
on, sota l'atzur clar, tot hi és amor i joia,
i tot allò que s'ama és digne de ser amat,
lloc on s'ofega el cor en pura voluptat!
Ets lluny, molt lluny, edèn tot perfumat!

Però el paradís verd d'amors de la infantesa,
els cants, les curses, els petons, els rams,
els violins vibrants enllà de la devesa,
amb vi a les gerres, el vespre, enmig dels camps
-però el paradís verd d'amors de la infantesa,

el càndid paradís, ple de plaers furtius,
¿es troba més enllà de l'Índia i de la Xina?
¿Podrem cridar-lo amb lamentacions,
i encara revifar-lo amb paraula argentina,
el càndid paradís ple de plares furtius?

Les flors del mal, Charles Baudelaire (edició bilingüe i completa a cura de Jordi Llovet per a Edicions 62).