dilluns, 21 febrer de 2011

PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA. Marta Rojals


El vaig sentir recomanar a LHDL del 13 de gener, en concret pel Miquel Adam; vaig suportar una lluita interna (la veueta vermella contra la blava, que diria la protagonista del llibre) entre comprar-me'l i llegir-me'l de forma desenfrenada, sense tenir en compte els 3 que tinc començats, saltant-me l'ordre preestablert uns dies abans, llençant-me a la piscina de la passió amb la que el Miquel Adam el va descriure en el programa i en el seu bloc. Va guanyar la veueta de "ves a comprar-lo ara mateix i llegeix-lo sense parar" i així ho he fet! i ha valgut la pena!

I què té de bo? Tot el que diu el Miquel Adam en el seu bloc.
A mi que m'ha agradat: el català ebrenc, encantador. Les angoixes, problemes, il·lusions de l'adolescència de la protagonista (és com si hagués anat a sopar amb alguna amiga recordant velles anècdotes), la vida de poble, estudiar la carrera a Barcelona, el tic-tac, tic-tac, les relacions intergeneracionals, les tafaneries (i el meu poble és molt més gran), les velles relacions no acabades o mig-acabades. Els accidents de trànsit i catàstrofes naturals, que tant ens van marcar, lligat amb la pèrdua de persones estimades, i el creixement personal que suposen. La reivindicació de la vida al camp.
Té moments molt tristos i moments que no et pots aguantar la riallada, escrita amb una ironia finíssima i molt sentit de l'humor!
(Això sí, he hagut de llegir el final dues vegades i crec que l'hauré de llegir una altra perquè no vull que se m'escapi cap matís)

El què en diu l'Editorial.

18 comentaris:

  1. Gràcies, miu. Quin gust tornar-te a llegir i, a més a més, amb aquest entusiasme!

    ResponElimina
  2. Gràcies per la recomanació Anna. Prenc nota.
    Salutacions a tots.

    ResponElimina
  3. Això promet! A més, el que dius sobre el final, m'ha deixat molt intrigada...

    ResponElimina
  4. Miu, benvolguda, tu ets la meva veueta de "ves a comprar-lo ara mateix i llegeix-lo sense parar"
    i jo t'odio amb tot el cor...

    ResponElimina
  5. M'alegra coincidir fins i tot en la relectura del final: és brutal!

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  6. Salutacions llibreter, a mi també m'alegra que coincidim!

    ResponElimina
  7. Confirmat: les recomanacions de Miu s'han de tenir en compte SEMPRE: jo també crec que aquest llibre és molt bo.
    Hi ha un parell de capítols que t'estrenyen la gola i sembla que no pots respirar.
    Té un munt de converses a les quals no pots afegir-hi res més. La complicitat entre els dos protagonistes és magnífica.
    És cert que et rius moltes vegades. I que la pena et subjuga d'altres.
    Gràcies, Miu.

    ResponElimina
  8. Gràcies a tu icr!!

    continuo amb lectura ebrenca, per fi he atacat el sempre pendent "Camí de sirga", una obra d'art!!

    ResponElimina
  9. M'ha encantat aquest llibre.
    Jo sóc de Flix (el poble on va anar a l'institut la protagonista) i poder-lo haver llegit en lo meu dialecte ha estat un luxe!També he de dir que no sabia si el fet de ser d'aquelles terres m'havia condicionat a l'hora de valorar-lo, però pel que he llegit i sentit m'atreveixo a dir que no és així. Hi ha situacions que, realment, és com si les visqués en primera persona!
    Demà mateix l'heu de tenir entre les vostres mans!

    "Camí de Sirga", no tinc paraules!!

    Tenim molts bons escriptors (i alguns poc coneguts) Heu llegit "Una dona incòmoda" de Montse Banegas?

    ResponElimina
  10. Hola Isil,

    no l'he llegit ni conec la Montse Banegas... però anotada ara mateix!!!

    Jo no paro de recomanar el de la Rojals!!

    ResponElimina
  11. tinc moltes ganes de llegir-me'l, però visc a Menorca, el vaig demanar fa un mes, i encara no l'he rebut...

    I jo també vaig agafar ganes de llegir-me'l amb la recomanació d'en Miquel Adam!

    ResponElimina
  12. Paciència Quinesmalespuces l'espera tindrà recompensa!!

    ResponElimina
  13. L´Èlia de cal Pedró em dóna la sensació que l´he coneguda en una visita a les Terres de l´Ebre.

    Que la Marta Rojals sap escriure es pot comprovar als butlletins de Vilaweb, però amb Primavera, estiu, etcètera queda ben demostrat.

    Imma C.

    ResponElimina
  14. il cavaliere rosso27 juliol de 2011 1:16

    Inma C., benvolguda, jo personalment et trobo molt a faltar. M'has ajudat sempre a conèixer i gaudir poemes i poetes. I les teves opinions de l'altra literatura i de la vida em pareixen ben profitoses. Gràcies per vindre de tant en tant, al menys.

    ResponElimina
  15. Una que l'acaba de llegir, i n'he quedat entusiasmada...i enamorada del Trau! -sóc la única?- Aix...

    ResponElimina
  16. No Maria... segur que hi ha un club de fans del Trau muntat epr algun lloc!

    ResponElimina
  17. Hola

    He acabat de llegir-lo avui al migdia!!!
    I dues coses:
    -He trobat precioses les pàgines 110-111-112 llegides seguides. Són acullonants de bones. Amb aquestes 3 pàgines ja tens la prota dibuixada...
    Són d'antologia!

    -Havia llegit L'Altra i em va quedar un regust amb el final... Que també m'ha passat ara...
    (Ja sé que em queixo molt sovint dels acabaments de les novel·les... Que veig -no sóc escriptor-, m'imagino que costa poc començar una història; però deu ser dificilíssim tancar-les bé...)
    Com si hagués tingut pressa per acabar... Aquelles 5 últimes pàgines... Ja està bé que el final no sigui evident, però massa ràpid tot... Crec...

    Però la cosa no treu que sigui una novel·la boníssima!!!!


    Vinga va! Ja esperant la tercera amb ganes!!!

    ResponElimina