dimarts, 15 de març del 2011

de Les dones i els dies | Gabriel Ferrater

JOSEP CARNER
En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.







Gabriel Ferrater
Les dones i els dies (edició definitiva)
labutxaca, 2010

3 comentaris:

  1. Gràcies icr, ideal per amorosir un dia tan gris!!

    ResponElimina
  2. GAGRIEL FERRATER (1922 - 27 d'abril de 1972). TAMBÉ

    "-but, you know, every woman
    is a mother, and thinks
    every father is her child." Ho diu
    ella que ho sap. El món, la inacabable
    cinta mètrica, l'ordre històric (entre tantes
    altres, la ratlla mínima
    que ets tu), s'enrotlla de cop
    dins seu. Mundus
    in nuce. Una dona com una altra,
    i és també l'única Gran Mare.


    Imma C.

    ResponElimina
  3. "i em prens com un costum, obert i buit,
    i vas per mi sense enretirar res,
    amb un instint de molt abans, senzill
    com ho és la sang dels homes i de les dones".

    G. Ferrater

    ImmaC.

    ResponElimina