divendres, 24 de setembre del 2010

PERSONATGES LITERARIS


Amics orfes:
M'agradaria inaugurar aquesta nova etapa de tardor proposant-vos que, entre tots, confeccionem una llista dels personatges literaris femenins o masculins que, per diferents motius, ens hagin marcat. A més, si us sembla, podríem explicar les raons per les quals aquest éssers de ficció ens han impactat tant i han tingut tanta trascendència per a nosaltres.
La meva elecció respon a un parell de personatges que tenen en comú el particular món de l'absurd i de l'angoixa existencial (cadascun d'ells, a la seva manera): el Gregor Samsa de La transformació (o La metamorfosi, com la titulaven abans) i l'Alícia de Lewis Carroll. Crec que tots dos són un exemple del que representa l'individu enfrontat al seu propi interior i, especialment, a les incongruències i la incomprensió del món exterior.
Espero la vostra col·laboració.

18 comentaris:

  1. Ho has ficat molt difícil, Sícores...
    Ens donaràs un poquet de temps per fer la tria, veritat?

    ResponElimina
  2. I tant, il cavaliere, tot el temps que faci falta!
    A més, això no vol dir que els personatges hagin de ser només un o dos; poden ser tants com volgueu.
    Per la meva part, jo us en poso un altre: la Sofia de "Mirall trencat": un personatge dur, ambigu, misteriós, contradictori i ple d'aristes; en fi, un caracter de gran complexitat i gens pla.

    ResponElimina
  3. De MIRALL TRENCAT destacaria la Teresa, la veiem passar per dificultats, èxit social, fracàs, el trobo un personatge molt ben dibuixat, una dona lluitadora, no com la seva filla, la Sofia, que s´ho troba tot fet.

    La Colometa de La plaça del diamant, que poc li dura l´alegria. Quants problemes!

    Vola, vola, Colometa!
    Imma C.

    ResponElimina
  4. Què em dieu de Zenon, el protagonista d'Opus Nigrum, una de les novel·les més grans de la Marguerite Yourcernar i també de la literatura occidental?
    Métge, alquimista i filòsof amb una lucidesa especial i, sobretot, amb un enorme ànsia de coneixement i saviesa. Sempre m'ha fet enveja la seua maduresa, equilibri i fam de saber; però, allò que més m'al·lucina, Zenon decideix fins i tot la seua mort, la manera i el moment de la seua fi, en un exercici suprem de la seua llibertat i valentia, i mor conseqüentment, com a víctima de la superstició i la intolerància.
    Quina enveja, Zenon!

    ResponElimina
  5. Tens raó, Imma: la Teresa és un personatge amb qui és més fàcil d'identificar-se per totes aquestes característiques que tu descrius i que responen al patró de la "novel.la realista" (orígen humil, ascenció social, etc.). Però, precisament per això, trobo que la Sofia és més obscura i enigmàtica, més difícil d'entendre perquè és la representació d'un personatge aspre i "negatiu", en contraposició a sa mare que és bastant més transparent. I a mi, això és el que m'atrau d'aquest personatge: que és molt torbador i que no saps ben bé com agafar-lo (com si sempre dugés moltes màscares al damunt, i fos el lector qui hagués d'anar desxifrant què amaguen.)

    elPac: Zenon em sembla una bona elecció perquè és un personatge completíssim i molt heterodoxe.

    ResponElimina
  6. Sícoris, ets genial!. M'agraden les teves propostes.

    El primer personatge que se m'acut es "Siddhartha" (Hermann Hesse).

    Un home hindú que busca el sentit de la vida i de si mateix.

    Novel.la que vaig llegir de joveneta i em va servir per contrastar l'espiritualitat oriental amb l'ensenyament rebut a l'escola, i les idees religioses d'aquella època.

    ResponElimina
  7. Anem per feina. El meu personatge, amb pistes:

    - va jugar amb els xiquets al "arroyo de los chopos",
    - va llegir Ronsard per damunt del muscle del seu creador,
    - va dur a sobre "La niña, con su hábito cándido de la Virgen de Montemayor, lazado de grana, transfigurada por la fiebre y la esperanza, parecía un ángel que cruzaba el pueblo, camino del cielo del Sur.",
    - "Come cuanto le doy. Le gustan las naranjas mandarinas, las uvas moscateles, todas de ámbar; los higos morados, con su cristalina gotita de miel...",
    - "Mira, x, los burros del Quemado: lentos, caídos, con su picuda y roja carga de mojada arena, en la que llevan clavada, como en el corazón, la vara de acebuche verde con que les pegan...",
    - "es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Solo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro."

    (Va ser el meu primer llibre, regal del meu pare abans dels meus sis anys.)

    ResponElimina
  8. http://www.elpais.com/articulo/andalucia/amor/Jean/Giono/Platero/elpepiespand/20100209elpand_20/Tes

    ResponElimina
  9. "Miguel Strogoff, tenía el temperamento del hombre decidido, de rápidas soluciones, que no se muerde las uñas ante la incertidumbre ni se rasca la cabeza ante la duda y que jamás se muestra indeciso".

    "Miguel Strogoff" de Julio Verne, un personatge valent i humà que em va captivar quan era jove.

    ResponElimina
  10. Sícoris, que complicat haver d'escollir! a mi se'm fa dificilíssim escollir llibres, escollir cançons, escollir personatges... tinc claríssim el què no m'agrada però respecte el què m'agrada em costa triar.

    Fent memòria, crec que els personatges que més m'han impressionat són els de les lectures fetes de joveneta, suposo que per la ingenuïtat que encara duïa damunt.

    Un exemple: Momo de Michael Ende, la nena que des de la seva petita posició acaba fent front a tots els homes grisos.

    Recordo amb molt de "carinyu" els personatges del Quartet d'Alexandria, de Lawrence Durrell, imagino que el fet de descriure'ls des de 3 punts de vista diferents me'ls va fer assaborir molt.

    També recordo especialment la Clara Trueba, de "la Casa de los espíritus de l'Isabel Allende", i la Tita de "Como agua para chocolate" de la Laura Esquivel, cada vegada que tallo cebes penso amb ella, i no cal dir quan encenc un llumí!

    De lectures recents els personatges que més m'han impactat són els de Zweig, des de Virata de "ls ulls del germà etern", fins a la dona desconeguda.

    I lligant amb el teu link resposta a il cavaliere, també em va impactar el personatge de l'"home que plantava arbres" del Jean Giono.

    i n'anirien sortint més...

    ResponElimina
  11. Que no tenia temps:
    (I avui he tingut unes hores de pànic perquè se m'ha mort el transformador del portàtil i ja em veia bastants dies sense ordinador!!! De cop ha funcionat...)

    -Em va impressionar molt el Chucky d'"Eureka Street"... Una novel·la boníssima!
    On el protagonista ben passamuntanyes als fanàtics de l'IRA durant l'Irlanda més hard...
    Molt dura i molt còmica...

    -El protagonista de l'"Amo del corral" (Vaig fer lo que no s'ha de fer mai: Deixar un llibre que t'agrada perquè mai te'l tornen!!)
    Un noi hiperactiu i solitari... Que acaba d'escombriaire del poble...
    Fa una vaga i revoluciona tot el poble...
    (Molts anys després encara recordo aquest llibre...)
    (Una vegada a la central del Raval vaig veure que tenien aquest llibre i no sé perquè no el vaig comprar... Tinc que anar-hi un dia i adquirir-lo perquè no recordo aqui li vaig deixar... I molts dies he pensat que m'agradaria tornar-lo a llegir...)

    -És molt evident, però també el Michael i el seu pare a "El padrino" de Mario Puzo...

    -El pare de "La carretera" de McCarthy...
    (Em va ajudar a entendre moltes coses de què suposa ser pare i tal en un moment clau de la meva vida...)
    (És el llibre que he regalat més vegades...)

    I molts altres que aniria escrivint però que ara mateix no tinc gaire temps...

    Proposo per altres èpoques que cadascú (en un apartat exprés que podriem anomenar el "Cànon Orfe") expliqués els seus llibres de capçalera o que més l'han "influït"...

    ResponElimina
  12. Comprenc el sentit paternal (La carretera). En aquesta novel·la, total. L'he llegida aquest estiu i em va semblar feta a postes per a una pel·lícula.

    ResponElimina
  13. No em vull oblidar de Cipriano Algor, l'heroi de "La Caverna", l'home tranquil i serè que, des del seu humil obrador, fa figures de fang per tal de combatre la deshumanització i el mercantilisme sense escrúpols d'un capitalisme cada cop més salvatge i repressiu.
    El personatge em va atrapar des del començament, però és que la novel.la és una magnífica revisitació del mite platònic i, sens dubte, és Saramago en estat pur.

    ResponElimina
  14. Sí, Sícoris tens tota la raó, no tinc el llibre a casa i no en recordava el nom, el Cipriano Algor! a mi també em va impressionar molt! de fet tot el llibre...

    ResponElimina
  15. Un home dolent, dolent. Misteriós, psicòpata, fred. Un veritable assassí:

    Tom Ripley.

    La "Patricia Highsmith" va escriure 5 novel·les d'aquest personatge:
    "El talento de Mr.Ripley" (1955).
    "La máscara de Ripley" (1970).
    "El juego de Ripley" (1974)
    "Tras los pasos de Ripley" (1980)
    "Ripley en peligro" (1991).

    Algún dia hauríem de parlar de personatges literàris malèvols.

    ResponElimina
  16. Realment en aquest blog sempre feu treballar molt!!

    :))))

    ResponElimina
  17. i l'Ignatius de "La conjura de los necios", no en recordo el nom en català...

    ResponElimina
  18. I el Raskòlnikof de "Crim i càstig"?...

    I (baixant una mica el nivell), el Patrick Bateman d'"American Psycho"? (que, per cert, mai he estat capç d'acabar perquè em mareja tanta minuciositat de sang i fetge.)

    Però parlant de personatges més positius, què me'n dieu de Huckleberry Finn, l'etern perdedor, el rebel del Mississippi?

    ResponElimina