Fins el 19 de febrer, a la Fundació Miró es pot visitar aquesta exposició d'obres d'artistes anglesos de la segona meitat del segle passat.El títol de la mostra és l'slogan que va fer servir el partit Laborista a les primeres eleccions generals just després de la segona guerra mundial...
Els (artistes, igual que els escriptors, músics...) anglesos sempre han tingut aquesta cosa especial, i anormal, que sintentitzen el millor esperit europeu amb l'ànima americana; com si no fossin ni d'un lloc ni d'un altre...
Igualment passa amb els artistes que hi ha representats en aquesta mostra.
En tot cas l'exposició és una cartografia dels estils i els artistes més representatius que van anar sorgint a Anglaterra després de la guerra.
Recomanaria la visita tant sols per una escultura preciosa que hi ha d'una cara de Barbara Hepworth ja a la primera sala, on també hi ha un quadre de Lucian Freud bastant impressionant i dos bacons petits (que tot i la mida reduïda) molt pertorbadors. També per la sala on hi ha els dos hockneys enfrontats amb els dos kitajs o els quadres flipants (mai millor dit) de la Bridget Riley...
Per passar una bona tarda; i si vas amb nens, es pot allargar la visita i aprofitar la col·lecció permanent (que sempre mola molt) de Joan Miró!
Volia posar una entrada d'un llibre que m'ha agradat molt però se m'ha fet tard...
ResponEliminaSi puc el poso demà i sinó el cap de setmana o dilluns...
Petons i bon cap de setmana a totes i tots!
Gràcies, noi de Vic. Demà hi aniré.
ResponEliminaAquests dies he fet una escapada per Castelló. He descobert el preciós e interessant poble de Morella.
Toni f., no sóc de les de Barcelona però si puc també hi aniré...
ResponEliminaM'encanta Morella!!! i el triangle que forma amb Vallderoures (tot el poble és una meravella i la llibreria Serret) i Horta de Sant Joan (el poble, el museu Picasso i les olles del Canaletes)...una bona zona...i els ports i els pastissets....
Oh la la, lo Matarranya,
ResponEliminaquina terra preciosa, quina parla més maca,
quin goig de pobles i muntanyes,
lo riu matarranya i lo Tastavins,
ca'l Serret, ple de congosts i precipicis de llibres,
els dinarots, el convents abandonats, les ermites a dalt dels turons, ...
Vinc de tornar a fullejar la guia que vaig comprar al 2006, gràcies Isabel i Anna...
Entrada d'enveja i nostàlgia:
ResponEliminaJa fa un grapat d'anys que no hi vaig, a la Fundació Miró de Barcelona, i amb aquesta exposició una nova visita seria perfecta, però... la distància i les circumstàncies adverses manen.
A Morella, sí hi he anat moltes vegades, però al Matarranya també fa uns anys que no hi he tornat. Per a mi, va ser un molt agradable descobriment aquella comarca, els paratges, els pobles, la gent, la parla...
Per això, enveja i nostàlgia...
si jo també fa massa anys, d'una cosa i de l'altra...com estem, no??? és el desembre descongelat? és que és divendres?...
ResponEliminaDesconeixia totalment l'existència del Matarranya fins que en van parlar un dia a L'HDL...
ResponEliminaUna zona per descobrir! També l'afegeixo a la cistella!
La veritat és que volia posar "Per les noies maques de Barcelona", però a l'últim moment em va fer corte...
No, Toni, res de corte, perquè com es diu, "la vergonya cria ronya": "Per les noies maques de Barcelona i voltants" (i així cap se sent discriminada).
ResponEliminaGràcies, Toni. Aprofitaré per anar-la a veure els dies de festa que tindré a partir de la setmana que ve i així, de pas, donaré una volta per la Fundació Miró, que fa bastant de temps que no hi vaig.
ResponEliminaMolt bona l'escultura de la Barbara Hepworth, i la pintura " Cascada 3" de la Ridley.
ResponEliminaTambé em va agradar el retrat de Hugh Geitskell de Richard Hamilton.
http://accesoe.lvproyectos.com/2010/12/let-us-face-the-future-la-nueva-exposicion-de-arte-britanico-en-barcelona/
encara em fareu anar a Barcelona al gener, males persones, o al dentista, a retallar-me les dents...
ResponElimina