Els orfes se'n recorden...

Més que res, per l’exercici de trencar la mà (metafòricament, és clar) i, potser, re-conèixer-nos a nosaltres mateixos, una miqueta més; sense pretensions, obrim el bagul dels “me’n recordo”. Sempre seran una reconstrucció del passat des del ara, amb tot el nostre bagatge actual. Naturalment, escriurem al bloc una tria, aquells que vulguem i que no posen en perill la façana que ens hem construït i la integritat personal!, perquè com diu la Yourcenar, no s’ha d’explicar la vida tal com la vam viure, sinó viure-la tal com la vam explicar. Que el retrat que serà la nostra vida s'identifique amb el retrat ideal que desitgem.

. Els “me’n recordo” començaran per “Recordo...".

. Com que ja s’ha fet molt aquest joc, podríem variar-lo una mica. Podríem fer seccions, records d’:

- *Infantesa i adolescència:

*Recorde, després d'un viatge de més de tres hores, dos adults i quatre xiquets, en un Renault-4L, obrint la porta enfront de la plaça de bous d'Alacant, una aroma a marisc fregit durant els tres pisos d'una escala estreta i empinada. Torne a aqueixa escala cada vegada que passe per on estan fent calamars fregits. (icr)

*Recorde quan tenia sis anys, i el mestre ens va fer dibuixar a cadascú un dia de la Creació segons la Bíblia. Em va tocar il·lustrar amb un dibuix el primer dia: “Déu va crear la llum”. I no podia dibuixar una flama, ni la llum del Sol, ni res (perquè encara no havien estat creats). I com, davant dels meus dubtes, el mestre em va dir que dibuixara una pereta elèctrica, que això simbolitzava la llum. (elPac)

*Recordo que em feien anar a comprar el pa a Cal Forner Nou i la vergonya que em feia haver de cridar "Au, Mariaaaa", perquè sortissin de la rerabotiga. (miu)

*Recorde aquelles nits fosques i ventoses d’hivern quan anàvem a caçar “a l’encesa” ocellets. Assotats pel vent, enlluernats per la llanterna, es deixaven agafar amb la mà. Com el meu oncle guardava vius aquells que servirien per cantar engabiats, i com els retorcia el coll i ficava dins el sac aquells que després ens menjaríem fregits. (elPac)

*Recordo que amb 3 pessetes anavem a Ca la Pauleta a comprar una pegadolça i un sidral. (miu)

*Recordo que de jovenetes sortíem de l'escola de monges, amb el nostre uniforme gris, mitjons alts i una cinta al cap recollint els cabells, sempre amb molts llibres sota el brac, desitjant trobar-nos a la terrassa del "Mario" a l'home dels nostres somnis, Joan Manuel Serrat. (Isabel)

*Recorde aquelles infantils vesprades de la canícula d’estiu, quan em feia l’adormit a l’hora de la migdiada obligatòria i, en adormir-se la mare, anar-me’n al barranc a banyar-me en els tolls d’aigua fresca: i embrutar-me, després a la tornada, les cames de pols per a que no notara, ma mare, que m’havia banyat. (elPac)

*Recorde aquells matins gelats d’hivern de la meua infantesa, camí de l’escola, amb un pot de llanda penjat d’un fil d’aram ple de brases, per posar-hi els peus al damunt i tenir-los calentets. (elPac)

*Recordo aquell estiu que em vaig posar malalta per creuar la piscina sota l'aigua (anada i tornada, sense treure el cap ni un segon). I tot, només per competir amb els nens -i de pas, guanyar-los- que deien que les nenes érem "de sucre". (Sícoris)

*Recorde com em sentia de culpable, en missa, quan m’adonava que, despreocupadament, havia creuat les cames, quin pecat mortal! I la missa en llatí, sense entendre res. (elPac)

*Recorde aquelles cortines, per a l’estiu, fetes de xapes de botelles de refrescos doblegades sobre cordells. (elPac)

*Recordo que per pasqua havíem de buscar els ous de xocolata amagats pel pati de l'escola petita. (miu)

*Recordo quan va començar la meva afició a fer coques i pastissos, i quan baixava a casa d'una veïna a buscar el ratllador de pell de llimona. (miu)

*Recordo que a la mateixa època vaig començar a llegir novel·les juvenils, i que esperava aniversaris, sants i nadals per engrandir les meves col·leccions. (miu)

*Recordo "Can y Me", el primer llibre. Amb ell vaig començar a llegir. (Sícoris)

*Recorde, ai!, aquells temps en què, als pobles, tot estava controlat i reglat! Fins i tot el moment i el dol de les persones per la mort d’algú. Recorde una veïna ben forta de caràcter que sempre estava escridassant el seu marit. Fins i tot el perseguia per tota casa, quan pensava que havia fet alguna malifeta, per tal de cardar-lo. Aquest, fugint d’ella, s’amagava sota el llit. Ella el reptava: “Ix d’ací baix si tens collons!” El pobre no podia sinó contestar-li: “No vull i no eixiré! Alguna vegada he de manar jo!” Però la frase que més se’m va quedar gravada, quan ella s’enfadava de veres amb ell, era: “Quan moriràs, m’he de vestir de roig!” I allò tràgic de l’assumpte no és que ella, el temps de dol per la mort del seu home, el passara vestida de roig i no de negre, sinó la certesa absoluta de que ell moriria molt més aviat que no ella, i se’n venjaria! (elPac)

- *Joventut i maduresa: (d’edat, perquè de l’altra n’hi ha qui no hem madurat):

*Recordo el viatge a Nàpols amb el meu "600", 2 noies i un noi, carregats amb la tenda de campanya, les bosses, els matalassos, menjar....I les contínues parades a la carretera per refredar el motor, abans de les pujades. (Isabel)

*Recordo el dia que la Isabel va dir (escriure): "Perquè no fem un blog?"
i aquell vespre (dit i fet) ElPac i el Cavaliere es van fer un blog...
Va ser molt maco... (Toni F.)

*Recordo amb alegria un dia que vaig entrar al Facebook i hi tenia un missatge on es donava a conèixer aquest bloc... ja no em vaig sentir tant òrfena. (miu)

*Recordo el primer cop que vaig sentir BOLAÑO...
I com, burro de mi, no vaig comprar "La literatura nazi en norteamericana" fins anys després... (Toni F.)

*Recordo molt nítidament la sensació d'estranyesa, frustració i tristor que em produïa no veure canalla jugant pels carrers de Barcelona.
I recordo també com durant anys vaig anyorar -segurament, mitificant-la i idealitzant-la- aquella infantesa de poble, plàcida i excitant alhora. (Sícoris)

*Recordo el primer cop que vaig veure l'HDL... Crec que era un dia que hi havia en Pujol i en Maragall... (Toni F.)

*Recordo el dia que vaig portar a la Natàlia a Barcelona per Sant Jordi i davant de l'Fnac en Vila-Matas va firmar-nos el "Bartleby i Cia" i com que no hi havia ningú més a la cua ens va fer també un dibuix molt maco... Al costat hi havia en Zarraluki que tampoc tenia ningú i a l'altre costat hi havia (amb unes cues molt llargues) l'Empar Moliner i més enllà amb una cua llarguíssima en Quim Monzó... (Toni F.)

*Recordo un dia que per Madrid em vaig creuar amb en Juan Villoro (i era altíssim...) (Toni F.)

*Recordo quan la meva companya diu que llegeixo massa i que estic perdent la memòria i em pregunta si me'n recordo i li dic que no!
I llavors em renya... (Toni F.)

*Recordo que no fa massa anys vaig haver de passar una nit sola a l'hospital després d'una petita i trista intervenció quirúrgica, i que em vaig empassar el primer volum del Harry Potter, la nit va ser igual de trista però es va fer més curta. (miu)

*Recordo que quan va néixer el meu primer fill vaig estar 1 ANY SENSE LLEGIR...novel·les. (miu)

*Recordo, totes les nits, que ja he posat el despertador. Però quan ja m'he ficat al llit no em puc adormir sense comprovar-ho una o dues vegades. M'agradaria recordar als noranta la rialleta babau que se'm posa quan comprovo que he fet una cosa que he comprovat que he fet fa cinc minuts, o menys. Què tonto estic! (icr)

- *Vellesa: (aquesta, anem a deixar-la amb l’entrada “Quan seré vellet/a, recordaré...”, per no ferir sensibilitats d’edat, per descomptat!):

*Recordaré uns correus electrònics intentant solucionar el tancament dels comentaris a casa del Senyor Boix. I la calor que va fer durant el final de l'hivern de 2010. (icr)

*Recordaré tot el temps que he perdut tractant de justificar-me davant els altres i mentint-los per aparèixer, davant ells, tal com ells em desitjaven. (elPac)

*Recordaré!
No vull ni imaginar que algun dia m'envaeixi l'oblit. (Sícoris)

*Recordaré el vint deu com l'any que vaig conèixer-vos, Orfes...

. Els “recordo” o els "recordaré", anirem escrivint-los als comentaris i ja els passaríem a les diferents seccions de l’entrada; o, si s'és òrfena o orfe, es poden penjar directament en l'entrada.

Au, ànim!