Un cadàver a les golfes | Eodl Sbö

Un cadàver a les golfes
Eodl Sbö
Edicions de L’ocell de foc
València, 2010 (324 pàg.)

Llibre-objecte que et sorprèn des del primer moment.

[Em va arribar per correu, enviat per un amic, però, quan li vaig donar les gràcies pel regal, es va sorprendre i desentendre tot i dient-me que ell no havia estat l’autor de l’enviament (Supose que per seguir el joc de la novel·la).
Davant el nom de l’autor, vaig pensar que seria un traducció, però no hi constava. Com que no sabia res de l’autor/a, vaig intentar de buscar a Internet: a Google ni a d’altres cercadors no hi vaig trobar cap referència. Imaginant que seria un pseudònim i com que estava tant intrigat, vaig posar-me, fins i tot, en contacte amb l’editorial per preguntar-los qui era l’autor o autora: em van confirmar que algú s’amagava darrere aquest pseudònim, però no van voler desvetllar qui.]

Per començar he de dir que no es tracta d’una novel·la negra o de misteri, malgrat el seu títol.
El que menys importa és la trama, la qual és ben senzilla: En un casalot, uns xiquets, que han pujat a les golfes per tal de jugar entre andròmines i mobles polsegosos, troben un cadàver, i n’abaixen esvalotats. Els adults que hi ha a casa tracten de fer-los creure que són imaginacions seues (Però tots són conscients que diuen la veritat, i cadascú d’ells té motius per a saber que és cert i té al cap un cadàver diferent!).

El llibre(?) és un estoig que conté una introducció (el plantejament que he descrit abans) i un desenllaç (veritablement sorprenent); i, enmig, uns capítols/fascicles (13, per descomptat), sense numerar i solts. En cadascú d’ells, un personatge fa una introspecció sobre la seua relació amb el cadàver que creu que hi ha a les golfes. Aquests quadernets, segons l’ordre en que els col·loques, contaran una història col·lectiva i faran una interrelació ben diferents (una mena de “Rayuela”, però sense marcar-te l’ordre a seguir). La mateixa realitat existeix diverses i diferents vegades. Entre totes aquestes aportacions es crea un ambient fantasmagòric, com el ressò d’un món oníric.

Cada fascicle té un estilisme diferent (per això he pensat en una colla d’autors amagada sota el pseudònim Eodl Sbö: una cosa semblant al col·lectiu “Luther Blissett” que tant em van agradar en la novel·la Q), amb escriptures diverses i totes magistrals: barroca, naïf, quirúrgica, lineal, difícil, senzilla, caòtica..., depenent del personatge.

Una escriptura i una manera de llegir una novel·la que són un joc, un goig, un gaudi, que recomane intensament als que no es conformen amb els best sellers!