Un pont descontrolat amb Perec i Queneau

(3 descàrregues d'internet i 1 adquisició en llibreria)

- Las cosas. Una historia de los años sesenta
- Tentativa de agotar un lugar parisino
- Especies de espacios

(tots tres d'en Georges Perec)



- Ejercicios de estilo, de Raymond Queneau (versió d'Antonio Fernández Ferrer)



Amb el Perec ja vam gaudir aquest estiu amb Lo infraordinario i Un hombre que duerme. I a la tardor amb L'AUGMENT Seguit de: L'art d'abordar el seu cap de servei per demanar un augment.

Adore:
- les llistes
- les històries trufades de detalls inesgotables
- la facilitat de Perec per a fer que t'enamoressis d'un carrer qualsevol
- el mestratge que desplega per a no avorrir-te amb descripcions exhaustives
- l'amor per les lletres i els nombres i les fórmules matemàtiques i les constriccions per a escriure - l'elegància
- la sensibilitat enfront del més quotidià
- l'edició que tinc de la "Tentativa", per la "Cronología" que el traductor ofereix, col·locant en Perec en el seu temps, en la seua terra i en la literatura
- ...

Adore Perec, sempre nou:
- "Las cosas" explica les aventures d'una parella enamorada de la riquesa, i Perec utilitza els temps verbals d'una manera captivadora per a dir-nos el que els hauria agradat, allò que van fer i el que aconseguiran;
- en la "Tentativa" és capaç de dir-nos 30 o 40 vegades que ha passat un autobús per la plaça Saint-Sulpice sense que ens semble repetitiu;
- en "Especies", a més d'emprendre la descripció de llocs (des d'una pàgina fins a arribar a l'espai), ens explica projectes a la manera de La història interminable, explicant com desenvoluparà aquestes idees.

Del Queneau m'ha encantat la frescura, la senzillesa i la complexitat de la seua proposta. Ja vam veure la "Xocolata desfeta", homenatge al Queneau del Joan-Lluís Lluís.
El traductor ens indica al principi que millor llegim el llibre i després el pròleg. Havent-li fet cas, jo també ho recomane.

(Quina falta em feien unes vacances, encara que curtetes!)