Gato que brincas na rua
Como se fosse na cama,
Invejo a sorte que é tua
Porque nem sorte se chama.
Bom servo das leis fatais
Que regem pedras e gentes,
Que tens instintos gerais
E sentes só o que sentes.
És feliz porque és assim,
Todo o nada que és é teu.
Eu vejo-me e estou sem mim,
Conheço-me e não sou eu.
______________
Gato que juegas en la calle
Como si fuera en la cama,
Envidio la suerte que es tuya
Porque ni suerte se llama.
Buen siervo de las leyes fatales
Que rigen piedras y gentes,
Que tienes instintos generales
Y sientes sólo lo que sientes.
Eres feliz porque eres así,
Todo lo nada que eres es tuyo.
Yo me veo y estoy sin mí,
Me conozco y no soy yo.
Fernando Pessoa
(Fa uns dies vaig ser a Porto, i vaig poder anar a la llibreria Lello, quina meravella... quina olor de fusta, paper i pols...quina llum....)
quina enveja, miu
ResponEliminaCom n'és de bonica, veritat?
ResponEliminaSí que fas goleta, miu.
goleta?
ResponEliminaEnveja sana, familiarment, al meu poble.
ResponEliminaA Porto no he estat, però algú m'ha dit que es més maca que Lisboa.
ResponEliminaPer cert, alguns politics de Porto han vetat dedicar un carrer de la ciutat a José Saramago.
Isabel, jo no sabria dir-te si Porto és més bonica que Lisboa, són diferents... Porto té un encant especial, el centre té un aire molt british, o més aviat molt atlàntic, els edificis són de granit fosc amb molts finestrals de fusta pintada de diversos colors...la gran majoria estan en bastant mal estat.. és una llàstima perquè tenen la seva gràcia... però ja es veu que la gent ha marxat a viure a barriades més modernes i còmodes.
ResponEliminaA part de la part antiga, Catedral, llibreria, port, borsa, pont de l'Eiffel, tour pel Douro.... hi ha la Casa da Música, que a mi em va impressionar molt, de l'arquitecte Rem Koolhas, i tot el passeig del front marítim que s'ha de dir que els hi ha quedat molt bé.
A més hi ha les bodegues de Porto, que també val la pena fer-hi una visita, i tastet.
El contrast entre antic i modern és molt exagerat, però si no ha canviat a Lisboa passava el mateix.
Porto, la ciutat, es pot visitar en un parell de dies, a més està molt ben comunicada, l'aeroport és nou i molt bonic, i el metro, també molt modern, et porta a tot arreu i han recuperat els tramvies...
Però a mi Lisboa també em va agradar molt!
que no farem una "quedada" a Porto, orfes?
ResponEliminaSí, però primer li hauran de dedicar un carrer a Saramago.
ResponEliminaAl correu dels orfes hi ha un power point (La libreri-a mais bonita del mundo) de la llibreria Lello, per si algú que no la coneix i vol fer-se'n una idea, de la meravella que és.
ResponEliminaArticle d'El País:
ResponElimina"El discreto encanto de las librerías. Viaje alrededor de diez librerías singulares donde cada libro encuentra un hogar de acogida hecho a su medida"
http://elviajero.elpais.com/articulo/viajero/discreto/encanto/librerias/elppor/20101215elpepuvia_1/Tes
elPac, pot ser un projecte vital, la volta al món de llibreria en llibreria...
ResponEliminahi ha qui fa turisme de platja, turisme de muntanya, turisme de festa.... i TURISME DE LLIBRERIA...
Article molt interessant, guardat per tenir-lo en compte.
ResponEliminaTambé podem fer turisme de Biblioteca.
Tenint en compte el contenidor i no el contingut, em ve a la memòria les Biblioteques de l'Abadia de Melk (Austria), o les d'Alvar Aalto a Viipuri (Finlandia),Wolfsburg(Alemania)....
jo m'hi apunto!
ResponEliminaLa biblioteca de l'Ateneu de Barcelona:
ResponEliminahttp://trinamilan.cat/wp-content/uploads/2009/04/ateneu01.jpg
La biblioteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova
ResponEliminahttp://www.vilanovaturisme.net/img_gen/img_visitar/Biblioteca.jpg
(No és la de l'Ateneu, però és molt bonica (la foto no li fa massa justícia)
Poca broma!!.
ResponEliminaVal la pena una visita al Museu Victor Balaguer de Vilanova.
Vaig quedar sorpresa, tant pel seu edifici, la seva història i la seva magnifica pinacoteca. Pocs quadres,peró molt bons.
Vilanova es un atractiva població, que te de tot.
M'encanta una escultura situada davant del mar,
"Pasifae" del vilanoví Oscar Estruga.
Jo també em vaig quedar impressionada!! inclús hi ha una mòmia egipcia!
ResponEliminaI una pinacoteca molt interessant!
"La Sala Pinacoteca allotja el gruix de la col·lecció fundacional de pintura. L’espai recrea l’ambient original dels salons de Belles Arts de l’època amb sostres alts, parets de color vellutat i abundància de quadres a les parets.
Es mostren obres de la col·lecció formada en vida pel fundador del Museu, Don Víctor Balaguer i també per les múltiples donacions que rebé d’artistes contemporanis.
Entre els pintors destaquen Marià Fortuny, Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Joaquin Sorolla, Modest Urgell, Ramon Casas o Santiago Rusiñol.
Es representen també els estils artístics més significatius del moment: Romanticisme, Realisme i Simbolisme.
Els grans gèneres tractats són el paisatgisme, els retrats i la pintura anecdòtica, els quals es corresponen als gustos burgesos del moment.
El dipòsit del Prado
La Biblioteca Museu Balaguer es va inaugurar el 1884 exhibint no només la col·lecció propietat del fundador sinó també un significatiu conjunt de pintura barroca cedida en dipòsit pel Museo del Prado, amb quadres de El Greco, Ribera o Rubens. Balaguer dotava el seu particular projecte cultural del més alt nivell que llavors podia tenir. És un dels dipòsits històrics del Prado, dels més antics que es coneixen.
En el conjunt barroc que s’exhibeix hi són representades l’escola castellana i andalusa, i en menor mesura flamenca i italiana. S’han distribuït en quatre grans àmbits temàtics: la pintura religiosa, el retrat noble, mites i al·legories, i natura, que també inclou natura morta. Ens ofereixen una mirada força complerta a l’art dels segles XVII i XVIII, un art, com veureu, dinàmic, expressiu, grandiloqüent i complex, amb jocs de llums, clarobscurs, tenebrismes, composicions sofisticades i matisos molt rics.
Art Modern
En les sales del pis superior es troben representats els principals moviments artístics que tingueren lloc entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX: Modernisme, Postmodernisme i Noucentisme. Són obres de petit format dels principals artistes del moment com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Anglada Camarasa, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Francesc Domingo, o Xavier Nogués, entre d’altres. Els artistes catalans van a París, ciutat cosmopolita bressol de la modernitat, i tornen amb nous horitzons artístics. La llum, l’atmosfera, el volum, la fugacitat de l’instant, la vibració del color. El Noucentisme, en canvi, retornarà a uns cànons més clàssics amb un mediterranisme plàcid de tons suaus. En total unes 150 pintures i gravats, que foren llegats a la Institució l’any 1956, any que dóna nom a la col·lecció.
Relacionat amb l’història local hi ha una sala amb les pintures de l’antic Cafè Foment i un breu apartat amb obres de l’Escola de Vilanova
Art contemporani
De les obres mostrades en aquest àmbit destaquen les pertanyents al moviment informalista, en les que es mostren les diferents tendències d’aquest estil a través dels seus artistes representatius. Hi ha obres de Joan Josep Tharrats, Josep Guinovart, Joan Hernàndez Pijoan, Albert Ràfols Casamada, Antonio Saura… i escultures d'Àngel Ferrant, Andreu Alfaro…
La major part de les obres de la col·lecció contemporània provenen del fons del primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona, fundat l’any 1959, el qual fou cedit a la Biblioteca Museu quatre anys després del seu tancament en 1963. S’impedia així la dispersió d’aquest important conjunt, considerat com la col·lecció d’art informalista més complerta de Catalunya"
http://www.victorbalaguer.cat
cómo mola Pasífae:
ResponEliminahttp://www.nikoclick.cat/panoramiques/pano.php?id=41
no me se pierdan la romántica historia:
ResponElimina"Madre del Minotauro
Según Diodoro Sículo,[2] Pausanias,[4] Virgilio,[5] y Apolodoro,[3] el dios Poseidón, para vengarse de la afrenta que le había hecho Minos, hizo que Pasífae se enamorase del toro blanco que se había librado del sacrificio. Ella confió su pasión zoofílica a Dédalo, el famoso artífice ateniense que vivía desterrado en Cnosos deleitando a Minos y a su familia con las muñecas de madera animadas que construía para ellos. Dédalo prometió ayudarla y construyó una vaca de madera hueca que cubrió con un cuero de vaca. Le puso ruedas ocultas bajo las pezuñas y la llevó a la pradera de las cercanías de Gortina donde el toro de Poseidón pacía bajo las encinas entre las vacas de Minos. Luego de enseñar a Pasífae cómo se abría la portezuela corrediza situada en la parte trasera de la vaca, y de ayudarla a entrar con las piernas metidas en los cuartos traseros, se retiró discretamente. El toro blanco no tardó en acercarse y montar a la vaca de madera (de donde se deduce sin duda que Dédalo también afirmó las ruedas al piso), de modo que Pasífae vio satisfecho su deseo y a su tiempo dio a luz al Minotauro, monstruo con cabeza de toro y cuerpo humano."
http://es.wikipedia.org/wiki/Pas%C3%ADfae