L'home que explicava històriesAutor: Rabih Alameddine
Traducció: Sílvia Alemany
Rosa dels Vents, 2008
El vaig comprar per pur implus ja fa força temps, el vaig deixar a la tauleta de nit i allà s'hi ha passat un altre llarg temps com si esperés trobar el moment idoni, i ha valgut la pena:
En “L’home que explicava històries” trobem diferents històries trenades:
Per una banda la vida del HAKAWATI (rondallaire) que dóna nom a la novel·la i que s’explica a partir del viatge que fa a Beirut un dels protagonistes per assistir als darrers dies de la vida del seu pare, fent un repàs a la història de Beirut del segle XX. El seu avi era un hakawati, el seu tiet tot un personatge i el pare un seriós home de negocis, també tracta els personatges femenins amb molta gràcia i els dota de molta personalitat. Tota aquesta explicació va farcida d’anècdotes i contes.
Paral·lelament se’ns explica la vida d’un Emir que volia tenir un fill: una tercera part del llibre és aquesta història plegada de màgia, personatges fantàstics, jinnis (dimonis), viatges a l’infern...i que alhora va intercalant contes.
I per embolicar-ho encara més, l’Emir per entretenir a la seva muller li explica la història del sultà Baibars, en la seva màxima amplitud.
L’autor, Rabih Alameddine, fa una demostració dels seus arts mostrant-nos la seva part més libanesa, transformant en escriptura tota la tradició oral assimilada els primers anys de la seva vida (suposo), però també ens demostra les influències més nord-americanes en la part més contemporània del llibre, hi ha alguna escena digna de pel·lícula Tarantino, i ens explica clarament la vida d’un jove estudiant que emigra als USA per estudiar-hi i quedar-s’hi, i com es percep el propi país quan s’hi torna encara que sigui puntualment.
En la meva opinió, té un punt crític, més o menys a la meitat del llibre, on la cosa s’embolica de mala manera i no saps si estàs dins del conte que s’explica dins del conte o del paral·lel o de quin t’estant parlant; arribat a aquest punt vaig decidir fer una pausa i continuar al cap d’uns dies, i bingo, a partir d’aquest punt les diferents històries queden perfectament definides.
Dos tastets que defineixen força l'esperit del llibre:
“Va ser la primera vegada que em vaig implicar en la ciutat de Beirut….S’agafen grups diversos, se’ls posa l’un damunt de l’altre, se’ls deixa en remull durant un miler d’anys, se li van afegint tribus estranyes, es deixa macerar tot durant un altre miler d’anys, se salpebra amb religió i el que aconseguim és un batibull deliciós, un estofat que no deixa mai de ser saborós i exòtic, per moltes vegades que el tastem….”
“Els esdeveniments importen poc, només ens influeix la història d’aquells fets. Potser el pare i jo vam compartir moltes experiències, tal i com anava descobrint progressivament, però no en compartíem les històries; no sabíem escoltar-nos l’un a l’altre.”
Si en voleu llegir les primeres planes:
El trobe molt interessant.
ResponEliminaAquestes estructures, en les quals un conte va dins d'un altre i així successivament... i tot dins d'una història o històries generals, m'encanten.
Recorde el súmmum d'aquesta tècnica en "El jardí del Set Crepuscles" de Miquel de Palol. Al llarg de set jornades, set narradors diferents, expliquen, des de punts de vista diferents, la seva versió d'una mateixa història. I, alhora, van intercalant una enorme quantitat d'històries o contes.
Ací l'estructura és tan complicada que l'autor ha d'anotar on et trobes en cada moment, i explica abans de llegir aquesta novel·la de novel·les: "S'indica amb cardinals els canvis d'abstracció des d'on parlen els narradors. Així, 1/2 assenyala que passa d'un narrador dins de la narració principal a un narrador dins d'una narració dins d'una narració dins de la narració principal". I hi ha vegades que hi ha 6/2, per exemple! Calculeu!
Bon dia amics.
ResponEliminaCom porteu la digestió nadalenca?.
Gràcies, Miu per retornar-nos a la saludable normalitat.
Pel que dius sembla un llibre enrevessat i alhora imaginatiu.
Es interessant per conèixer el Liban actual i passat des del punt de vista d'un libanès emigrat.
Hola, amics. Molt bones festes a tots!
ResponEliminaJo també tenia ganes de tornar a la normalitat; no puc més d'excessos gastronòmics!(i el que ens queda encara...)
Aquest "Home que explicava històries" té una pinta boníssima, amb una estructura que em recorda "Les mil i una nits". I el de M. de Palol que comenta elPac, Déu n'hi do, també!
M'agraden molt aquestes tècniques narratives amb diferents narradors i estructures, diguem-ne, "en espiral." I ja, si els narradors es comuniquen entre ells... la bomba!
Ja donava jo per tancada la meua cistella...
ResponEliminaHo mire sempre, però sempre hi havia algun altre per davant.
El teu "soplo" l'ha fet caure en la meua panera. Gràcies.
Molt bona la recepta de cuina per a fer un país interessant.
ResponElimina