SERGEI DOVLATOV
La Maleta
Quan Sergei Dovlatov va aconseguir marxar a Occident, cada emigrant tenia dret a emportar-se només tres maletes de la Unió Soviètica. Ell en va tenir prou amb una. Gairebé deu anys després, ja instal·lat a Nova York, Dovtalov es retroba amb aquesta maleta, intacta, oblidada al fons d’un armari. A dins hi ha vuit objectes, cadascun amb una història al darrere.
Vuit històries que formen un autorretrat d’un dels escriptors russos més originals i estimats del segle XX”.
“Una constant de les obres de Dovlàtov és que costa de definir si són ficció o memòria personal. Sovint l’autor reconstrueix el seu passat a Rússia a partir d’anècdotes reals, vinyetes que li permeten estirar el fil de la memòria i alhora reflectir l’absurditat de la vida quotidiana sota el comunisme. Ell mateix deia que li costava sentir-se escriptor. Se sentia narrador, sobretot, algú que treballa des de l’oralitat per arribar a la paraula exacta i lacònica.
Llegint les obres de Dovlàtov, tendeixes a pensar que la seva vida devia ser una diversió, però és probable que fos un infern quotidià. El títol de l’article que li va dedicar Brodsky a la seva mort ja ho diu tot: “El món és horrorós, i els homes, tristos” – una frase que només es pot entendre des de la hipèrbole humoristica carregada de veritat. L’humor és, precisament, l’aliat del narrador Dovlàtov per aïllar el patiment i reduir-lo a matèria literària. En una de les digressions que surten a La maleta, explica per què, quan la seva dona va emigrar a Estats Units, ell no la va acompanyar: “Es fa difícil dir per què vaig decidir quedar-me. Evidentment, encara no havia assolit la línia fatídica.(…) O potser és que, inconscientment, aspirava a la repressió. Això ja passa. L’intel·lectual rus que no ha estat a la presó no val res…”. Visca la ironia.
(Jordi Puntí a l’Avenç de desembre)
M’ha seduit des de la primera línia. Amb una escriptura directa, fàcil de llegir, et va despertant tot tipus d’emocions, a estones rius, a estones t’entristeix. Destaca la seva ironía i el bon humor en situacions prou amargues. Coincideixo amb en Jordi Punti quan diu que costa definir si les històries que narra Dovlatov son ficció o memòria personal.
Sergei Dovlatov va néixer el 1941 a la ciutat russa d’Ufa i va morir quasi cinquanta anys després a Brooklyn víctima de l’alcoholisme. Entremig el van expulsar de la Universitat, va treballar de vigilant en un camp de treball, va estar a la presó, va fer de periodista, de traficant al mercat negre...
Cada capítol del llibre, relata una part de la seva aubiografia: els amors, la presó, la seva filla, les experiències com a traficant al mercat negre.....
(Isabel )
La Maleta
Sergei Dovlatov
Traducció de Miquel Cabal Guarro
La breu-edicions 2010
136 pàgines
Ei
ResponEliminacom dieu sempre vosaltres:
Aquest me l'afegeixo a la llista!!!
Ja en tenia ganes, però amb el comentari de l'Isabel, ja decidit del tot!!!
Molt bona pinta, sí senyor!
ResponEliminaGràcies, Isabel.
jo també l'apunto!
ResponEliminaGràcies Isabel!
Començaré a escriure la carta als Reis...
ResponEliminaGràcies, Isabel.
ResponEliminaAmb això ja en tinc prou: "et va despertant tot tipus d’emocions, a estones rius, a estones t’entristeix". És el que demane.
El vaig començar ahir, de moment m'està agradant molt!!
ResponEliminaGràcies Isabel!
llegit! totalment d'acord amb en Jordi Puntí i l'Isabel, estic convençuda que era "un infern quotidià", el capítol en el que fa d'actor i ha de rodar l'escena als quioscos de cervesa, l'he trobat d'una tristesa... una societat que es veu abocada a l'alcoholisme per poder sobreviure!
ResponEliminales pinzellades que va donant de la vida amb la seva dona, va vestint la seva relació, diria que és l'únic personatge a part d'ell mateix que d'una manera o altra surt pràcticament a tots els capítols.