divendres, 21 de gener del 2011

DIXIT

Dixit és un joc de taula que li van regalar a la meva filla, però em sembla tant bonic, creatiu i et permet fer volar tant la imaginació, que he pensat que valia la pena compartir-ho.

El joc consta d'un tauler i de 84 cartes amb unes il·lustracions precioses, es reparteixen 6 cartes a casa jugador (7 si només juguen 3 persones), i a cada ronda un dels jugadors és el narrador. El narrador ha d'escollir una de les seves cartes i sense mostrar-la l'ha de descriure; ho pot fer en una paraula, un so, una frase, una cançó.... la resta de jugadors es miraran les seves pròpies cartes i n'han d'escollir 1 que s'assembli a la descripció feta pel narrador, aquesta l'han de lliurar al narrador que les barrejarà amb la carta descrita i les posarà totes sobre la taula. La resta de jugadors hauran d'endevinar quina és la carta del narrador. Es guanyen punts en funció de si s'encerta la carta del guanyador, o si han escollit la carta dels altres jugadors...
Es tracta de fer una descripció de la carta de manera que no sigui massa explícita, perquè els altres jugadors es quedarien tots els punts de la jugada, però tampoc pot ser massa oberta, perquè en aquest cas també es quedaria amb pocs punts... La resta de jugadors han de tenir molta gràcia en escollir la seva carta, tot i que aquí també hi intervé la sort del repartiment.

Val a dir que les cartes donen molt de joc (valgui la redundància), i és sorprenent com cada persona en fa les diferents descripcions, interpretacions ... Crec que l'edat d'inici són 6 anys, però jo he jugat amb una criatura de 4 anys i em vaig quedar al·lucinada amb les descripcions que feia de les il·lustracions. De totes maneres, penso que és un joc sense límit d'edat i jugar-hi només adults també ha de ser una gran experiència.

Les precioses il·lustracions de les cartes són de Marie Cardouat.
I també hi ha la possibilitat d'adquirir més cartes per separat.

Doncs només em queda afegir: A JUGAR!!

7 comentaris:

  1. haurem de probar-ho, miu, gràcies...
    no us pareix que és com un cadaver exquisament oral?

    ResponElimina
  2. Sí, tens tota la raó, inclús es possible inventar multitut de contes fent servir diferents cartes...

    ResponElimina
  3. Quan jo era petita, amb els meus germans, jugàvem a una cosa semblant, però sense cartes. També ens agradava molt jugar a fer preguntes i qui les contestava, no podia utilitzar les paraures "sí", "no", "bé" i "mal".
    Quins records!
    Llàstima que quan es va posar de moda el "Monopoly", aquests jocs imaginatius van perdre una mica de volada i jo, com que el nou entreteniment no m'agradava gens i, a més, sempre perdia, em vaig haver de resignar a passar algunes tardes avorrides, que només salvaven les pel.lícules i les lectures.

    ResponElimina
  4. blanc i negre, or i plata!!

    nosaltres encara els fem servir al cotxe... amenaçats pels reproductors de DVD als que de moment ens resistim!

    ResponElimina
  5. A la cistella!!!
    Per demanar-lo als reis de l'any vinent!!!

    Toni F.

    ResponElimina
  6. M'agrada aquest tipus de joc.

    El tindré en compte per la primera ocasió de regal d'aniversari. I si no, per reis !

    ResponElimina
  7. A mi també m'agraden aquests jocs, i també me l'apunte. Allò més difícil es trobar companys que vulguen jugar-hi.

    ResponElimina