dilluns, 28 de març del 2011

LOS SINSABORES DEL VERDADERO POLICÍA. Roberto Bolaño

Los sinsabores del verdadero policía
Roberto Bolaño
Anagrama Ed.
320 pàg.

"Casi todos los escritores creen ser, o quieren ser como Roberto Bolaño: innovadores y audaces en el estilo, seductores en la narración, y capaces de ser leídos y releídos; en otras palabras, excepcionales." Scott Bryan Wilson (del The Quarterly Conversation) a la contraportada...

"Novel·la" inèdita i pòstuma de Bolaño (però segurament inacabada) tal com expliquen i justifiquen al pròleg J. A. Masoliver Ródenas -crític literari de La Vanguardia- i a l'epíleg la mateixa companya i vídua de l'escriptor...

En tot cas, sí que té les constants i els valors que tant ens agraden de Bolaño i que ja estaven a "Los detectives salvajes" i "2666" i en petites dosis als seus altres títols... Aquella tristesa infinita que banya als seus protagonistes i que al mateix temps estan infectats pel verí i la passió tràgica de la literatura, d'autors invisibles i d'obres i vides secretes...

Un nomadisme global que fa moure i viure als personatges per diferents ciutats... Personatges que escapen i sobreviuen a les tortures de les dictadures sudamericànes de finals del XX, amb tota la càrrega emocional que comporta...

El to amb què tot ho explica...

M'atreviria a dir que és (era) un esbòs on Bolaño va provar personatges, escenes i situacions per altres obres seves (hi ha aquell fragment ja llegendari i antològic que sortia més desenvolupat a los "Detectives salvajes"de la poesia i els poetes: "maricones, maricas, mariquitas, locas, bujarrones, mariposas, ninfos y filenos...", per exemple...

També juga ja amb el personatge i l'obra d'Arcimboldi (que posteriorment té un paper primordial a "2666"), l'Amalfitano i la seva filla (personatges a "2666"); com inventa escriptors, títols i vides senceres (potser per a "La literatura nazi en Norteamérica"...), també hi ha un parell d'assassinats de noies (que després aplicaria clinícament a "2666") i sobretot aquell gust que tenia per explotar i desviar-se constantment i crear i explicar històries i vides de personatges, paral·lels a l'argument principal...

En definitiva tot i no estar acabat (no hi ha cap dels personatges que tingui un desenllaç: La tristesa nòmada d'Amalfitano... la filla... el guardaespatlles... el poeta Padilla...) i notar-se que li falten 3 o 4 reescriptures, té almenys l'estil i esperit BOLAÑO que el caracteritzava i en un parell de fragments hi ha aquells rampells de genialitat que fan de Bolaño un dels escriptors indispensables de finals del segle XX...

Té una escena divertídissima quan tothom va a despedir a l'Amalfitano a l'aeroport de Barcelona que no et pots aguantar el riure...

O l'eruditisme a lo Pérec on crea llistes de biografies i títols d'autors reals i/o inventats...

Un bon Bolaño!!

6 comentaris:

  1. m'agrada!!

    gràcies Toni, quan m'endinsi al món Bolaño, el tindré en compte!!

    ResponElimina
  2. Toni, esperavem tots amb ansia els teus comentaris sobre aquesta novel·la. Recordo que fins i tot ens la vas avançar quan acabava de sortir.
    T´ho agraeixo molt. Tots els teus comentaris son adients i pertinents.
    Gràcies.
    (Ah, i no et perdis "La Trieste de Magris" del CCCB que es bonissim)

    Eduard

    ResponElimina
  3. Gràcies Toni, a la llista de candidats per "Sant Jordi 2011".

    ResponElimina
  4. Edu
    Gràcies per la recomanació!

    Tinc ganes d'anar-hi! Les expos del CCCB sempre estan molt bé!!
    (I també pendent de fa anys "El danubi" d'en Magris... Amb ganes però sempre el vaig deixant...)
    Però ha de ser un dia que vagi sense la peque... És el terror dels vigilants de museu. Els fa anar de bòlit... L'últim dia va estar a punt de tirar a terra una escultura que devia valdre una millonada i me l'haguessin fet pagar a mi, suposo!
    Em fa por d'anar amb ella...

    Fins quan dura?

    T.

    ResponElimina
  5. He tardat quasi un any, però aquest matí he acabat: un bon Bolaño, és cert. I curtet, que a hores d'ara jo ho necessite. I és una llàstima que estiga sense acabar. Però té l'avantatge d'encomanar lecturina per a la resta del Bolaño. Jo crec que aquest llibre pot servir per a començar amb Roberto...

    ResponElimina
  6. "y mi cabeza
    está llena de miedo
    y planes
    de llanura por venir."

    Roberto Bolaño, La Universidad desconocida.

    Imma

    ResponElimina