dimecres, 7 de març del 2012

HELEN HESSEL, la mujer que amó a Jules y a Jim


Helen Hessel, la mujer que amó a Jules y a Jim
MARI-FRANÇOISE PETEUIL
Aguilar, 2012
Traducció al castellà: Alícia Martorell

Contraportada
Pintora, periodista, escritora, musa, feminista, resistente, traductora o filósofa… No es fácil reducirla a una sola identidad. Helen Hessel encauzó su vida haciendo gala de una fuerza y una audacia insólitas. Se casó dos veces con el escritor judío-alemán Fran Hessel (Jules), amigo íntimo de Walter Benjamin, y se divorció otras dos, y con él tuvo dos hijos: Ulrich y Stéphane. Mantuvo una relación extramarital con el también escritor Henri-Pierre Roché (Jim), un amor loco que se prolongó durante quince años.
La existencia de Helen se construye en función de rupturas, desviaciones y compromisos. Peligrosa, provocadora, insoportable, vital, abandonó a su familia, fue granjera, construyó una casa en el Báltico, convirtió su casa de París en un bastión de la intelectualidad alemana, viajó sola a Berlín para rescatar a su ex marido de la muerte y junto a Aldoux Huxley hizo un llamamiento a las mujeres alemanas para que abandonaran el país.
Marie-Françoise Peteuil construye, gracias a una excelsa documentación y al valioso testimonio de su hijo, Stéphane Hessel, autor de ¡Indignaos!, la trayectoria vital de una mujer excepcional que amó hasta la locura y que por encima de todo fue siempre fiel a ella misma.
Helen Hessel es el álter ego del personaje de Catherine de la clásica película de Truffaut Jules y Jim.



Una biografia extraordinària d'una dona extraordinària, el llibre repassa tota la seva vida, focalitzant-se molt en la relació triangular que va tenir amb el seu marit Franz Hessel i l'amic d'aquest, Pierre Roché, que més tard escriuria el llibre "Jules et Jim" que Truffaut portaria a la gran pantalla. Una dona increïble que es va relacionar amb grans artistes i escriptors, tal i com diu l'autora:

" La vida de Helen fue mucho más allá de esta historia de amor a tres bandas y de este personaje de mujer enamorada, aunque es verdad que se entregó a ella totalmente durante muchos años.
La fuerza de Helen y su riqueza consistió en situarse toda su vida muy cerca de la creación...
... con el paso de los años esta atmosfera de creatividad le resultó tan necesaria como el aire que respiraba. En ella encontraba toda esta fuerza que le permitió resisitir a las pruebas que vivía.
...
Helen estaba entre ellos porqué no podía estar en otro lugar, recibía de ellos la energía que le resultaba necesaria, que les devolvía probablemente con su labia y presencia...
...
Helen no fué la más bella, ni la mas inteligente, ni la más heroica de las mujeres de su época. Sin embargo, quizá fué una de las más intensas, vitales y exigentes, y sobretodo supo encontrar el lugar en el que podía dejarse impregnar por las corrientes más fuertes: los pintores fauvistas de su juventud, los poetas, los filósofos y escritores de ciudades, luego los dadas y los surrealistas, los fotógrafos, escultores, cineastas."

Durant la seva joventut a Alemanya es va relacionar amb Rilke, Benjamin, Thomas Mann, més tard a  París amb Man Ray, Max Ernst, Brancusi, Picabia, Marcel Duchamp, Demaria, Aldous Huxley, Laurencin, Lee Miller...

Fou una dona que ho visqué tot molt intensament, tot i sobretot l'amor, tant intensament que resultava tortuós, portava els sentiments als extrems i permanentment intentava cridar l'atenció. Sorprèn en canvi el seu paper discret durant la II GM  formant part fins i tot de la resistència francesa.

Dina Vierny diu d'ella:
"Helen era un personaje, un poema de mujer...
...le encantaba reír y que la hicíeran reír...
Su discurso no era feminista...era un discurso de libertad. Había comprendido enseguida que no importaba el lugar en el que estuviéramos, en família o en otro lugar, siempre quedaba un espacio de libertad..."

Als 10 anys de la seva mort es va publicar el seu Diari, que encara avui dia és un document de culte que genera autèntiques passions, en aquesta biografia n'han copiat petits fragments, i realment sorprèn la naturalitat en què escriu situacions i sentiments.

Va viure 96 anys, i sembla que fins l'últim dia intentant controlar-ho absolutament tot.


11 comentaris:

  1. Presento solemnement la meva candidatura a president del club de fans de miu. He dit.
    Espero gaudir tant del llibre com he gaudit aquesta entrada.

    ResponElimina
  2. Miu

    Gràcies per l'entrada!
    Fa venir ganes de llegir el llibre!
    Aquest teu deu estar enllaçat amb aquest altre:
    http://www.librosdelasteroide.com/dos-inglesas-y-el-amor

    Per altre banda, la pel·lícula d'en Truffaut és boníssima!

    ResponElimina
  3. Sí Toni és el mateix Roché!

    la pel·li no l'he vist, l'hauré de buscar... el què sí que ja he buscat a l'Amazon és el Diari de la Hessel, té un preu desorbitant...

    Gràcies icr, jo sí sóc la teva fan number one!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te la perdis sencera!!!
      http://www.youtube.com/watch?v=0aFYZ57aCX4

      Elimina
  4. Jo sí que he vist les dues pel·lícules. El que no sabia és que estaven basades en experiències de persones reals, i que la Helen Hessel era la mare de l'autor d'"Indigneu-vos!". Sembla força interessant, aquesta biografia. Moltes gràcies, miu i Toni, per la informació.

    ResponElimina
  5. ja he vist la pel·lícula, el triangle molt menys tortuós que en la biografia però el final molt diferent, d'altra banda la pel·lícula com diu el Toni, boníssima!

    ara em queda llegir el llibre del Roché per tancar el cercle!

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. el meu expert en cinema em diu que hem tancat malament el cercle, dos angleses i l'amor és una altra peli del Truffaut, Jules et Jim és un altre llibre del Roché...

      per tant ara no sé si buscar primer el llibre o la peli??

      Elimina
    2. Un peu davant i l'altre al darrere, sense dubte...

      Elimina