diumenge, 3 de març del 2013

Tres anys junts...


Foto de la nostra mascota realitzada per l'amiga miu

Els orfes complim tres anys compartint llibres i lectures i més...
Ens agrada la música, els quadres, la pintura, el cine,
l'art d'avui i de sempre, les històries, la vida... 
I ens agrada compartir tot això...
I tenim la sort d'haver-nos trobat...


Lema del Toni (i dels orfes) durant els tres anys del bloc


Més de 800 entrades...
Més de 4.000 comentaris...
Més de 100.000 visites...



Llistes d'illes, de contes, de clàssics, d'incipits, de records, de somnis... 
Llistes de llibres per comprar, per regalar, per recomanar...
Llistes de llibres llegits i per llegir...
Llistes de llibres breus i gruixuts...
Llistes de llistes... 

Un Gran Casino ple de concursos i premis... 

Una fossa comuna per soterrar els nostres cadàvers exquisits... 

Dolç poema de la miu pel tercer aniversari
"Le repito: basta que un libro sea posible para que exista. Sólo está excluido lo imposible. Por ejemplo: ningún libro es también una escalera, aunque sin duda hay libros que discuten y niegan y demuestran esa posibilidad y otros cuya estructura corresponde a la de una escalera."
La biblioteca de Babel. J. L. Borges

Pieter Brueghel. La Biblioteca de Babel 

"L'autor només escriu la meitat del llibre. De l'altra meitat se n'ha d'ocupar el lector".
Joseph Conrad 

Maria Inês Ribeiro da Fonseca. Atelier 


Poema musical suggerit per Til·la

Son qual nave che agitata,
da più scogli in mezzo all’onde
si confonde e spaventata
va solcando in alto mar.
Ma in veder l’amato lido,
lascia l’onde e il vento infido
e va in porto a riposar.

Traducció:
Sóc com la nau que, agitada,
amb esculls enmig de les ones
es confon i, espantada,
va solcant l'alta mar.
Però en veure l'estimada platja,
deixa les ones i el perillós vent
i va al port a reposar-hi.



Collage d'elPac pel tercer aniversari

Poema d'E. pel tercer aniversari

a les
publicat per:

26 comentaris:

  1. Magda3 de març del 2013, a les 22:19

    Moltes felicitats. No us rendiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. els orfes3 de març del 2013, a les 22:44

      Moltes gràcies, Magda, per acompanyar-nos!

      Elimina
  2. Isabel3 de març del 2013, a les 22:42

    Tres anys de companyia, d'amistat, de bona feina.
    Gràcies amigues i amics Orfes. No us oblido.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. els orfes3 de març del 2013, a les 22:47

      De molt bona companyia, Isabel, gràcies a tu, no ho oblidem!

      Elimina
  3. miu4 de març del 2013, a les 0:40

    Ahir vaig anar a aquella llibreria on ens vam trobar... només a la part de baix, a la de dalt no vaig gosar, no volia pujar i que no hi fossiu i trencar d'aquesta manera el record de la nostra trobada física!!

    Felicitats a tots i totes, 3 anys passen volant, espero i estic segura que en podrem celebrar molts més!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. miu4 de març del 2013, a les 0:41

      per cert, preció el text de l'entrada, i el collage i el poema i el segell!!!

      una abraçada forta

      Elimina
    2. icr4 de març del 2013, a les 13:36

      Doncs no sabrem si encara hi és la foto dels pingüins penjada a l'espill d'aquella taula del primer pis!

      Elimina
    3. miu4 de març del 2013, a les 20:02

      la propera vegada ho aniré a mirar!!!

      Elimina
    4. Sícoris4 de març del 2013, a les 21:06

      Ja no hi és! Jo també hi vaig anar dissabte, miu; ens hauríem pogut trobar ben fàcilment...

      Elimina
    5. Manrique, l'orfe avant la lettre4 de març del 2013, a les 23:30

      Qui va dir: lo esensial é invisible a lo ojo!? Er principito?
      Doncs això. L'espill del primer pis porta la petjada dels orfes, com el orfes la petjada de l'encontre! I la petjada dels qui no calia que vingueren, perquè ja hi són al nostre cor, que és el llegir!

      Elimina
    6. miu14 de març del 2013, a les 13:38

      Caram Sícoris, sí que es hi podíem haver trobat!!!

      Manrique, ets un poeta!!!

      Elimina
  4. Anònim4 de març del 2013, a les 2:51

    ¡Muchas felicidades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. els orfes4 de març del 2013, a les 13:37

      Gràcies, Anònim, tu també fas els orfes, des del teu anonimat!

      Elimina
  5. Toni F.4 de març del 2013, a les 10:10

    Orfes!

    Moltes felicitats!
    Qui hagués dit amb aquells primers meils de fa 3 anys que la cosa es faria tant gran!!!

    Mentre hi hagi llibres hi hauran Orfes llegint a les seves cases, creant passadissos i complicitats i obrint portes cap a regnes inexplorats!
    No us rendiu!
    I una abraçada a totes i tots!!!!!



    http://www.youtube.com/watch?v=Pa9qEX5KwUc

    ResponElimina
    Respostes
    1. icr4 de març del 2013, a les 13:34

      Això sí que és una dona-orquestra, Toni!

      Elimina
    2. elPac4 de març del 2013, a les 18:25

      I damunt s'enregistra ella mateixa!

      Elimina
  6. Sícoris4 de març del 2013, a les 10:56

    Per molts anys!
    De moment, ja en són tres... i un dia: Fent caminet cap al quart!

    ResponElimina
    Respostes
    1. els orfes4 de març del 2013, a les 13:40

      Quan es cremen les falles a València es diu: no s'han acabat les falles, comencen les de l'any vinent!
      Cap al quart, i següents, això no cal dir-ho!
      I vítol al patró sant-boix, que ens va unir junt als llibres!

      Elimina
  7. elPac4 de març del 2013, a les 18:21

    Felicitacions a totes i a tots. Ànim i no defalliu.

    ResponElimina
  8. Isa4 de març del 2013, a les 20:37

    Preciosos els poemes: el dolç i l'escrit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. els orfes5 de març del 2013, a les 11:33

      Ya te digo! Per aquí el mateix cuinem un poema que llegim unes madalenes! (gràcies, Isa, per acompanyar-nos!)

      Elimina
  9. Anònim5 de març del 2013, a les 10:14

    Que per molts anys poguen compartir aquest espai.

    ResponElimina
  10. Til·la5 de març del 2013, a les 21:12

    No, no es rendiu que encara que em queden moltissims per llegir, necessite més i més llibres i alguna empenta per seguir imaginant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. els orfes5 de març del 2013, a les 22:15

      Gràcies, Til·la: "Si estirem tots, ella caurà, si jo estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar."

      Elimina
    2. els orfes8 de març del 2013, a les 12:27

      Doncs, ja ho saps, quan estigues enmig de les ones i el perillós vent, vine a aquest port a reposar-hi.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)