Pickwick Films, explica que per aquesta primera sessió han comptat amb la col·laboració de l'escriptora i periodista mallorquina Roser Amills, pionera a Europa i que llegeix un fragment de "El carrer de les Camèlies", de Mercè Rodoreda.
NOTA de la productora: no hi ha actuació, tot el que veieu en aquest vídeo és ben real, la única ficció és el text de la Mercè Rodoreda! Més info i comentaris a http://www.roseramills.com/2013/02/vi...
Impressions sobre aquest projecte:
ResponElimina1.- Estem sota la influencia d´una tradició judeo-cristiana.
La mostració en públic de comportaments privats ens crea certa incomoditat.
2.- Penso que la Sra. Roser Amills demostra una gran valentia al prestar-se a fer això. Potser per a ella simplement ha estat un acte de llibertat. Es una llibertat valenta, crec jo.
3.- Dit tot l´anterior, resulta difícil posicionar-se sobre aquest tipus de projectes. Un no sap on comença l´experiència artística i cultural i on comença la morbositat i exhibicionisme, i més quan estem dintre d´una esfera tan privada, tan intima com ho es la sexualitat.
4.- Suposo que visionar aquest experiment resulta ben diferent si ho fa un home o una dona.
When Amills met Rodoreda.
ResponEliminaMolt bé Sícoris!! crec a molts ens ve aquesta escena al cap!!
EliminaUalah!!
ResponEliminaQue el sexe forma part de l'esfera privada és qüestionable. Hi ha components sexuals arreu, sobre tot en la publicitat, on es fa servir com esquer: aquest vídeo, malgrat tot, n'és un exemple. L'orgasme, en tot cas, sí que és l'expressió final d'una satisfacció que no es fa pública, però hi és implícitament en tota manifestació sexual, subliminal o no.
ResponEliminaÉs inevitable que l'observació de l'escena provoqui reaccions de tota mena; però pel que fa a les de plaer, sempre n'hi haurà dues, sigui quin sigui el context: primàries i secundàries. Els individus primaris només responen a les seves pulsions; els secundaris empatitzen amb les alienes. És el que intentava explicar a "Tennis girl" comparant tres fotografies a:
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2010/10/tennis-girl.html
El que em vol explicar el vídeo m'arriba perfectament, i no sé com es podria fer d'una manera menys explícita: no deixa de ser llenguatge no verbal. La clau de tot plegat no està en el orgasme de la Roser, sinó en el text de la Rodoreda, que, a priori, no sembla que hagi de despertar un impuls d'aquesta mena. Però hi ha gent per a tot.
No puc fer altra cosa que analitzar-lo. La meva opinió individual no és rellevant; tampoc me la demanen en altres coses semblants, i no vull que me la demanin.
Bon dia, orfes. Que no estiguem mai orfes de plaer!
Un afegit.
EliminaQuè es pot dir davant d'una explosió de felicitat i alegria com aquesta?:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=PQuT-Xfyk3o
Perdoneu,
ResponEliminaA mí tot això em sembla una de les majors chorradas i tonteries que he vist en ma vida.