El llaütista i la captaire - Jordi Llavina

JORDI LLAVINA
El Llaütista i la captaire
Amsterdam Llibres, març 2013
324 pàgines

Contraportada

Una història sobre la complexitat de les relacions personals. Un autèntic tour de force literari sobre l’altre, la parella, l’amor, la pèrdua de les il·lusions i el pas inexorable del temps.

“Amb les dues tasses de te que fumejaven, ens vam asseure a la taula, davant per davant. Era el moment de les preguntes de veritat, no pas del tempteig. El moment cru de les confessions. 

Però, ¿què és el que volia saber, jo, d’aquell individu? ¿Que no en tenia prou d’haver-me trobat una desferra humana en comptes d’un home?

A poc a poc, es va anar animant amb el seu relat. Es veia que no tenia gaires ocasions de poder compartir amb ningú les seves experiències. Va reconèixer que, de vegades, els científics s’arriben a creure déus. Petits déus que observen una colla de llúdrigues atabalades, animals amb un emissor dins el pit que va deixant rastre del seu pas en un bosc, de nit, en la fosca de l’univers.”

És un Llavina, amb descripcions precises i plenes de detalls, on de bon principi ja es posa de manifest que les relacions emocionals són les protagonistes del llibre. De fet el protagonista és el Marc i co-protagonistes els seus amors, el del present del llibre i el del passat, dues dones molt diferents que posen de manifest les complicacions de la vida en parella, les dues entren com per casualitat a la seva vida i les dues s’hi estan un temps no massa llarg, deixant el protagonista nedant en un mar d’inseguretats.

M’admira la capacitat que té l'autor d’incorporar en un sol llibre escenes o derives que a priori sembla que no encaixin de cap manera, el començament sembla tot plegat una mica sòrdid, la seva capacitat de transmetre aquestes sensacions és increïble, després és com si ens hagués volgut despistar, la novel·la s’il·lumina, l’explicació de les relacions, les dues tan diferents però les dues en una veu narrativa semblant, la deriva Txeca, increïble la descripció humana, de l'entorn i de la vida de les llúdrigues, podria semblar una petita novel·la dins la novel·la i de fet per mi constitueix un punt fonamental de la mateixa. El llaütista i les seves pestanyes. La deriva tarragonina. Els desenllaços de les dues relacions, el que ell intueix que les motiva, el viatge a Txèquia per intentar saber més. La misteriosa captaire. 

Amor, inseguretat, por, falta de comunicació, fer-se gran, amistat, mort, distància, absència, enyorança, el pes del passat, el pas del temps... un coctel que el Jordi LLavina ha sabut remenar de manera excel·lent amb la seva prosa tant característica.