El 14 de juny passat, llegint de mà d'Anna les aventures d'una rosa viatgera, vaig veure per primera vegada aquesta estranya successió de lletres: HHhH.
El temps va passar, com és ell, inexorable. I va madurar l'aventura de les flors i es va coure una edició del llibre d'Anna i vaig tornar a veure les quatre hacs, totes majúscules llevat d'una, la tercera. No sé si vaig preguntar si significava alguna cosa, però en una visita a un d'aquests antres de perdició que freqüento i vénen anomenant llibreries, heus aquí que vaig descobrir, entre els llibres de butxaca de Seix Barral, una edició d'un llibre que albergava en la seva portada, a tall de títol, quatre lletres, totes majúscules llevat d'una, la tercera, i que eren hacs.
No sé com, en arribar a casa, el llibre m'havia acompanyat juntament amb una factura i es va acomodar al costat dels llibres que esperen el seu torn sota la meva tele. I Anna va explicar llavors que ella l'havia començat i prestat, i que pensava acabar-lo un dia. Jo ja ho he fet.
Algunes frases.
" El pequeño Heydrich, muy mono, muy rubio, buen alumno aplicado, amado por sus padres, violinista, pianista, químico incipiente, posee una voz chillona que le vale un apodo, el primero de una larga lista: en la escuela lo llaman "la cabra".
En esa época todavía cualquiera puede burlarse de él sin jugarse la vida. Pero también es el delicado periodo de la infancia en que se aprende el resentimiento." (p. 31)
"Hitler convoca a Heydrich, con quien mantiene una larga entrevista cara a cara. Ignoro qué pudo decirle Heydrich, pero a la salida de ese encuentro ya tiene formulada su opinión. Así se lo explica a Himmler: "Ese hombre está extraordinariamente dotado y es extraordinariamente peligroso. Seríamos unos estúpidos si prescindiéramos de sus servicios. El Partido necesita hombres como él, y sus talentos, en el futuro, nos serán especialmente útiles. Además, nos estará eternamente reconocido por haberlo salvaguardado y nos obedecerá ciegamente." Himmler, pese a su inquietud por tener bajo sus órdenes a un hombre capaz de inspirar tal admiración en el Führer, asiente, ya que no está entre sus costumbres discutir las opiniones de su amo." (p. 52)
"El 4 de febrero de 1942, Heydrich da un discurso que me interesa porque concierne a la honorable corporación a la que yo pertenezco:
"Es esencial ajustar cuentas con los profesores checos, porque el cuerpo docente es un vivero para la oposición. Hay que destruirlo y cerrar los institutos checos. Naturalmente, habrá que hacerse cargo de la juventud checa en algún lugar donde se la pueda educar fuera de la escuela y arrancarla de esa atmósfera subversiva. No veo mejor lugar para ello que un campo de deporte. Con la educación física y el deporte, nos aseguraremos a la vez un desarrollo, una reeducación y una formación."
Todo un programa: esta vez hay que reconocerlo." (pp.244-245)
Laurent Binet
HHhH
Traducció al castellà d'Adolfo García Ortega
Seix Barral, 2013
HHhH. Tras este misterioso título se esconde la frase en alemán Himmlers Hirn heisst Heydrich, «el cerebro de Himmler se llama Heydrich». (booket dixit)
11.02.2013.
08:30 h. (aprox.) Autobús 89. Cap al curro. Olor de colònia de nena ¿adolescent? Maduixa i coco, més o menys, forta, dolça, com de caramel però no. Motxilla rosa, cabell llarg i arrissat. Ungles "arregladitas". No la miro. Però no és l'olor que vull per llegir sobre la guerra segona. Estic amb HHhH, per veure per què la cita de miu en el seu home de les flors.
14.02.2013.
15:15 h. Binet et deixa en l'oïda el sabor dels contadors d'històries, de l'amic que et porta les novetats del camp de batalla, en els camps de Venus més no que als de Mart. Explica la història i el procés d'entendre-la i d'explicar-te-la.
18.02.2013.No és un llibre més de la guerra. Parla d'un capítol més aviat curtet (encara que en aquesta guerra cap nombre no és petit ni cap massacre insignificant). M'ha encantat el punt "meta" que té i la manera d'escriure d'aquest noi jovenet que empeny (com diu l'amic Toni).
1. Tota conducta respon a una motivació.
2. Sempre m'han fet por les manipulacions, els manipuladors.
3. És paciència el que tenen els que durant anys organitzen, provoquen, justifiquen i desenvolupen "maquinacions"?
Binet parla de la segona guerra com d'alguna cosa petiteta, familiar, domèstica.
No he trobat cap explicació a la cita de l'amiga Anna: els llibres hi són a la nostra vida perquè sí. Sense motiu. Sense perquè.
Hauré de revisar aquest episodi de L'home de les flors perquè no ho recordo. En tot cas, una recomanació original, estranya i molt sinestèsica. Quin garbuix d'olor de colònia, relats sobre flors per internet, testimoni llegit sobre la guerra. I el bus, tot un microcosmos.
ResponEliminaCaram, amb aquests que empenyen!!
Una recomanació brillant!!
ResponEliminaCertament no hi havia motiu, buscava una lectura "masculina" (masculina des del punt de vista de l'escriptor, no com a llibre destinat a un gènere) i aquesta quan la vaig començar a llegir vaig pensar que ho era...i em va enganxar des de la primera pàgina, llàstima que no vaig poder anar molt més enllà, ahir precisament vaig tenir l'edició de butxaca a la mà, però vaig decidir controlar-me i dedicar-los a una altre llibre, aquest el demanaré a qui el vaig regalar.
Em va agradar molt HHhH. Aquesta permanent reflexió sobre el fet d'escriure, sobre el concepte de novel·la, sobre la veritat i la ficció, la intromissió de l'autor dins del text... És més que una novel·la.
ResponElimina