dilluns, 18 de març del 2013

Tocats pel foc - Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo
TOCATS PEL FOC
Col·lecció Cangur
Edicions 62, 1976


La novel·la està escrita l’any 1956, transcorre íntegrament dins d’una barraca de les que envoltaven Barcelona, on la misèria, l’afany de superació, la lluita, la resignació, l’atracció, els silencis, les mirades,  la confiança,  són els ingredients d’aquest  llibre curt que es llegeix ràpid. Colpidor, molt ideològic, de poques paraules i de gestos bruscs,  amb frases punyents que et martellegen la consciència i et remouen alguna cosa més. Un petit tractat sobre la propietat i la possessió, sobre la llibertat i la dignitat.

“L’home que té, és també l’home que té por de perdre. De perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança envers els altres homes...Ben aviat acaba per identificar-se amb allò que té i no amb allò que és.”

“Tot allò que els concedeixo, és encara alguna cosa que em concedeixo. Si els faig confiança, és perquè en tinc en mi mateix i vull que me’n tinguin; si els estimo, és perquè sóc digne d’amor i vull que m’estimin. En canvi, si desconfio d’ells, és perquè la meva confiança en mi mateix és poc ferma i no goso demanar-los que confiïn en mi; si no els estimo, és perquè sóc incapaç d’estimar-me i, per tant, de demanar el seu amor...si els nego allò que tenen dret, és perquè reconec el seu dret a negar-me allò a què jo tinc dret...”

Molt recomanable.

11 comentaris:

  1. Miu

    Una altre visió d'aquella Barcelona BN que ja no vàrem conèixer, però que no hauríem d'oblidar perquè potser torna...

    Gràcies!!!

    ResponElimina
  2. És injust que al Pedrolo se'l recordi només per algunes de les seves novel·les més conegudes, com el "Mecanoscrit...", quan va ser un autor molt i molt prolífic.
    De vegades estem massa pendents de les novetats i ens oblidem de la bona literatura d'abans. I caldria tenir-la present, entre altres coses pel que diu el Toni: anem pel camí de tornar a una realitat grisa que no hem conegut.

    ResponElimina
  3. Jo tampoc no l'he llegida, i ja és hora! Gràcies, Anna.

    ResponElimina
  4. He llegit una història molt maca de biblioteques i pàgines esgrogeïdes...
    Només la foto de portada ja em crida la atenció i em demana de sortir. Gràcies, Anna.

    ResponElimina
  5. A finals dels 70 i principis dels 80 vaig llegir molt Pedrolo (32 novel·les), i vaig quedar un pèl empatxat. Però hi ha alunes coses que caldria recuperar, i aquesta n'és una. Gràcies per fer-m'hi pensar!

    ResponElimina
  6. PEDROLO, Algú que no hi havia de ser, p.16

    Freqüentava amb constància digna de millor cau-
    sa canòdroms i frontons i fins i tot algus indrets
    suspectes per no dir perillosos, on es jugava als
    prohibits: set i mig, pòquer, senyora, etc.

    Imma C.

    ResponElimina
  7. PEDROLO dixit:

    "Per molt que llegiu, no llegireu mai prou"

    Imma C.

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. L'estic acabant però no negaré que se m'està fent feixuga. Sembla teatre i a estones agrairia que hagués estat escrit com a tal.

    ResponElimina
  10. Reeditat per Tigre de paper, ara que ha de fer cent anys del naixement del Pedrolo, és un bon llibre de final dolç però no ensucrat, de guanyar els bons, encara que ferits, de recuperar el diàleg i les opinions diferents, i de conviure i reconèixer l'amor, l'honestedat i la valentia com a eines de vida... (d'aquesta edició només la llàstima de no haver pegat una revisadeta a la maquetació, que pateix trencaments de línia i algunes errates força dolentes).
    Bon any Pedrolo, òrfenes i orfes, i bona lectura!

    ResponElimina
  11. "La llibertat no és fer el que vulguis; és no haver de fer allò que volen els altres."

    Pedrolo

    I.

    ResponElimina