Un passeig sota els arbres...

Cançó de la rosa de paper

Homenatge a José Martí.

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper,

d’un paper vell de diari,

d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,

i un dia se la va fer.

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,

la primavera també,

també passà la tardor,

dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,

una rosa de paper.

Va morir qualsevol dia

i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,

però en el poble on visqué,

les mans del poble es passaven

una rosa de paper.

I circulava la rosa,

però molt secretament.

I de mà en mà s’hi passaven

una rosa de paper.

El poble creia altra volta

i ningú no va saber

què tenia aquella rosa,

una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies

va manar l’ajuntament

que fos cremada la rosa,

perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:

la rosa no aparegué.

Va haver interrogatoris;

ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,

circula secretament

de mà en mà, per tot el poble,

una rosa de paper.

Vicent Andrés Estellés

Taula parada. Obra completa, vol. 4. 

Ed. 3i4, València, 1978, p. 153.

________________________________

Ja em coneixeu, 

vaig anar a aquesta fira 

i sóc un capritxós...

Aquest va caure per les quatre làmines de colors...

El segon per estar a l'abast dels joves 

que espenten la civilització...

El tecer perquè treballe en el carrer d'aquest senyor 

(i jo no sabia que va començar el segle vint escrivint) 

i el títol és bonic i graciós...

I aquest últim per la coberta roja i or, 

el segell i la censura...

Quatre capritxos i una fira plena de fang 

que prometen una primavera 

plena de llibres i relliscades...