La mujer-precipicio / Crujido.- Princesa Inca

  

Princesa Inca (Cristina Martín)

La mujer-precipicio i Crujido

Libros del Silencio

2011 i 2013

bloc de l'autora

LA VIDA NO ERA MENTIRA

No era mentira, no,

la vida no era mentira.

Trozos heridos somos,

trozos que se mutilan.

(Me muerdo los labios y sangran.

Me muerdo las muñecas y duelen.

Me duermo y tengo pesadillas.

Me despierto y tengo más miedo.)

Duérmete, niña.

Duérmete ya, mi niña,

que la vida no era mentira.

(Crujido, p. 209)

Juraria haver recomanat ja el primer d'aquests llibres de la Princesa Inca. Però no he trobat la ressenya en aquest bloc de ca nostra. Fa un parell d'anys el vaig llegir i em va encantar. Almenys el principi. Fins i tot vaig visitar a vegades el bloc de l'autora.

Aquest mes de febrer (2013) vaig veure el segon llibre (Crujido) i el vaig comprar sense pensar-m'ho, convençut que m'agradaria. El vaig llegir d'una tirada i després he anat "paladeando" els poemes de nou, a poc a poc. I després vaig recuperar el primer (La mujer-precipicio) i va venir el drama: el vaig recomanar en el seu moment? (no em consta); el vaig acabar de llegir? (el punt de lectura emprat seguix a dins).

Oh, memòria, no recorde on et vaig guardar, on et vas quedar!

De què parlem? De poesia. De coratge. De ser persona. De sofriment. De relacions i desencontres.
D'una dona que és jardinera i estudia psicologia, que ajuda la Nierga en la ràdio i a les plantes (i a alguns "vegetals" com jo) a créixer.
Crit, murmuri, esperança, seny, vida embogida, Barcelona (alguns carrers i les seves "balconades fúnebres" de Montjuïc, per exemple)...

El primer llibre és molt fort, potent, explosiu: La mujer-precipicio no ha passat pel filtre de la literatura, és immediat, directe, salvatge (sense domesticar). El llenguatge és la veu de la Princesa Inca, el seu cor i els seus budells.

Crujido té més llibres llegits a dins, més "literatura". La Princesa "escriu" millor, encara que segueix sentint el que diu (es nota, i molt!), segueix escrivint allò que viu. Però ha guanyat la llengua. Potser també el llibre. Corregeixo, hem guanyat tots: Cristina, els seus poemes, els que els llegim, i la poesia.

Si no ho vaig fer en el seu moment, ho faig ara: recomane els dos llibres.
A tots. Us digui alguna cosa la poesia o no us dirigeixi la paraula (el meu llibreter de Leo explica, al costat d'un dels prestatges de tenda més complets de poesia de València, que a ell no li diu gens la poesia).
Cregueu en la salut mental o en la salut vegetal. Sigueu de ciències o de lletres. A tots.

Una ulladeta a qualsevol d'aquests dos llibres no us defraudarà. Us farà més lliures, creixereu, sereu millors.