Benjamin Black
Traducc. al castellà: Nuria Barrios
Alfaguara, 2013
Jo, a la meua: una altra negra del Benjamin Black. Cada any espere amb impaciència trobar-me'n una de nova.
Com que ja us he insistit en moltes ocasions, el John Banville és un mestre quan escriu novel·la, diguem-ne, normal, però en la negra, trancendeix el gènere i, amb una prosa estilitzada i molt depurada, ens conta unes històries complexes, plenes de tensió, emmarcades en un context social ben definit.
Podria dir tot el que he dit de les altres novel·les seues, però seria repetir-me massa. Només us diré que, en aquesta, la tensió, el morbo i la foscor estan més presents que no les altres.
Per als amants de la Negra amb majúscula.
elPac, jo vaig fent llista amb les teves recomanacions per quan torni a passar una època "negra"!
ResponEliminaGràcies per l'entrada, genial com sempre!!!
L'he començat a llegir per internet, però només ofereixen els primers capítols i et deixen amb la mel als llavis... Promet!
ResponEliminaM'he llegit tot Benjamin Black... menys aquest. Quina il·lusió saber que hi ha una novel·la que m'espera. És com tenir una cita amb algú desitjat.
ResponEliminaBlack negreja poc, i trobo que aquesta és una de les característiques que el fa atractiu. Black és un escriptor de grisos, de pluja, fred i boira. I les descripcions dels personatges i dels escenaris diuen tant o més que el que explicita l'autor. Black t'agafa de la mà i et proposa contemplar el que veu.