Els papers pòstums del Club Pickwick - Charles Dickens (II)

Charles DICKENS
Els paper pòstums del Club Pickwick
Acontravent, març 2012
Traducció de Miquel Casacuberta

Contraportada

Considerat per molts com un dels millors llibres de la literatura universal, el Pickwick de Dickens és una d'aquelles obres que cada generació fa seves, sovint amb punts de vista i interpretacions noves. Embolcallat amb històries extraordinàries d'amistat, d'integritat personal i de lleialtat. Som davant d'un Dickens vitalista i lluminós. I el més divertit.

Acontravent i Traduccions Inèdites es complauen a presentar una nova traducció íntegra, feta per Miquel Casacuberta, que combina el gust per un llenguatge elegant i ric amb la voluntat de fer arribar aquesta obra extraordinària a un públic ampli i divers.

Feia temps que tenia ganes de llegir-lo i sobretot després de la flamant edició de Acontravent i la traducció de Miquel Casacuberta, però sincerament els clàssics em pesen, no els hi trobo mai el moment, sempre se n’interposen d'altres davant... una llàstima, per això quan vaig veure que a Llibres per llegir en feien una lectura col·lectiva i virtual no m’ho vaig pensar gaire, vaig anar directe  a la llibreria i el vaig demanar, “en tenim un” em van dir i em van posar  a les mans 1200 pàgines de Dickens, els ulls em van sortir del seu lloc, però la determinació va poder davant del volum i el pes.

La lectura proposada era de 3 capítols dos cops per setmana, de manera que cada setmana llegies 6 capítols que venien a ser 120 pàgines i 20 sessions en total, d’aquestes, 19 eren virtuals amb una excel·lent introducció de la Maria Nunes, catedràtica de llengua i literatura catalana i uns comentaris també a l’alçada d’alguns dels lectors col·lectius, podeu seguir tota la lectura a aquest enllaç i us ho recomano molt.

De Dickens coneixia l’Oliver Twist, el senyor Scrooge i el David Cooperfield, per tant “Els papers pòstums del Club Pickwick” em va sorprendre de seguida, “hi ha molts Dickens en Dickens” ha repetit diverses vegades la Maria Nunes i això es posa en evidència de seguida, les 1200 pàgines tenen de tot:  drama, ironia, crítica social, sarcasme, humor, crònica rosa, fantasmes, espavilats, busca bregues ...però sobretot molt sentit de l'humor.

Dickens, que comença a escriure “Els papers...” de molt jove aprofita el seu bagatge vital per omplir diferents capítols i així podem llegir  capítols memorables que deriven directament de la seva experiència professional com el d’unes eleccions en una petita ciutat, la competència entre dos mitjans de comunicació, les complicacions d’una demanda judicial amb detallada descripció d’advocats malèvols, passants, procuradors,  agents judicials, jutges o per experiències que va patir de nen com  la vida a una presó per impagament, on el seu pare hi va haver de passar una bona època. 

Dins del llibre a més hi ha 9 relats que no tenen res a veure amb la trama general i que tots ells són diferents en temàtica i estil que permeten valorar encara més aquesta pluralitat de Dickens en Dickens.

Diuen  que es considera la primera novel·la moderna, i en concret que ho és a partir del capítol 10  quan  entra en joc el criat del sr. Pickwick, en Sam Weller, personatge del que t’enamores des de la primera vegada que s’esmenta, a diferència del Sr. Pickwick el sentiment pel qual va creixent conforme vas llegint, per acabar tenint-li  un gran respecte i admiració. Ambdós es complementen a la perfecció i s'ajuden a créixer, convertint-se en una altra de les parelles inseparables de la literatura universal.

La darrera sessió va ser presencial, amb la participació de la Maria Nunes que va arrodonir tota l’explicació que ens havia anat avançant a cada sessió, el traductor Miquel Casacuberta que ens va explicar el curiós i oportú procés de traducció de l’obra,  en Quim Torra l’editor que va tenir l’encert de publicar-la Acontravent ens explicà el perquè de la publicació i l’Esther F. Matalí l’ànima de Llibres per llegir que va fer de mestra de cerimònies. A més a més ens va permetre conèixer personalment a la comunitat lectora que fins aquells moment havíem interactuat a través de Llibres per llegir i sobretot del twitter.

Com a conclusió, llegiu, si no ho heu fet ja, aquest llibre, no us decebrà, el sentit de l’humor i l’art de Dickens i l’excel·lent traducció de Miquel Casacuberta fan que la lectura sigui una autèntica delícia.

Ah, i si voleu fer una lectura col·lectiva i virtual a cals Llibres per llegir us tractaran la mar de bé. 

Enllaç amb l'entrada que en va fer Il cavaliere rosso l'agost del 2010. (I)