dijous, 21 de març de 2013

Poemas del río Wang.- Wang Wei




Wang Wei
Poemas del río Wang
Traducció al castellà i edició de Pilar González España
Cal·ligrafies del mestre Zeng Roujing
Editorial Trotta 2004




Cal ficar junts vint caràcters xinesos en quatre versos de cinc d'ells.
I tornar a fer aquesta operació vint meravelloses vegades.
A aquest joc van jugar dos amics, allà pels anys 700 i escaig, en plena era Tang, en la província de Shaanxi, a la vora del riu Wang.
En aquest llibre veiem el resultat que va obtenir un d'ells (diuen d'ell que també va inventar açò de pintar en rotllos de seda, a voltes molt llargs, robant-li al quadre aqueist vici de la perspectiva única; diuen, també, que va inventar la pràctica de la ''monocromia'' en la pintura... Qui sap! Llegendes, tal vegada!).
Aquest xic, Wang Wei, pintor, cal·lígraf i funcionari, es compra la caseta i la finca d'un altre poeta, ja mort, i es retira allí sovint, que la Cort és un mal rotllo que no t'explique.
(Veure, més avant, el poema del ''Parque de los ailantos'').
Ell està ficat en açò que criden el Tao, filosofia-religió-estile de vida molt del gust asiàtic: el yin i el yan, la naturalesa, la unicitat, la dualitat, el tot, el no-res, la il·luminació, el silenci...
El joc serà per a Wei escriure 20 "juejus": un poema de vint caràcters (quatre vers pentasilàbics) que afavoreix, per la seua mètrica, la seua sonoritat i la seua rigidesa formal una multiplicitat de significats, de reverberacions, de records provocats i centelleigs en el lector-espectador-oïdor, tals que les traduccions que es coneixen d'aquests vint poemes semblen obres diferents completament.
L'edició que comente, a càrrec de Pilar González Espanya, és honrada: ens presenta un resum de la filosofia que subjau, de la cultura que va albergar la seua creació, un esquema de la història on va ser concebuda aquesta obra, la transcripció pinyin (xinès modern) i la seua traducció literal, més una recreació poètica dels poemes, explicant i justificant, com pot, i amb un aparell crític extraordinari, les eleccions semàntiques de la traducció.
Una edició honrada, dic. I deliciosa. Jo ho he llegit a poc a poc. Cada vegada un poema, fins al 12 o 13, que ja em vaig dir: A mort, cavaliere, acabe's ja aquest aquest llibre, d'una santa vegada! Després he jugat amb els poemes. He escanejat, copiat les traduccions, intentat imatges a partir d'ells, buscat lletres-dibuixos-imatges xineses, he trencat un llibre de jardins de gramínees per a fer collages (koyages), he projectat una seqüela en tercets de vint síl·labes (6-9-5)... Gens definitiu. De moment, queden ''vuesas mercedes'' amb la meua recomanació fervorosa: quin gust de llibre!

Bon dia de la poesia, orfes!

Per a la gent curiosa (que sé que visita la casa dels orfes): hi ha un bloc trilíngüe (almenys: anglès, xinès, hongarés, castellà) amb el nom d'aquest llibre, amb entrades molt curioses, perfil en Facebook, etc.


PARQUE DE LOS AILANTOS

aquel hombre no fue
un funcionario arrogante

se consideraba un inútil
para los asuntos del mundo

por suerte
le dieron un puesto sin importancia

así
pudo caminar tranquilo
y libre
bajo los árboles


4 comentaris:

  1. Bon dia mundial de la poesia, amigues i amics:

    http://diamundialpoesia.wordpress.com/les-poesies-danys-anteriors/2013-nomes-la-veu-de-zoraida-burgos/

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies cavaliere!! jo, però, voldria veure aquests "koyages"... plis.....

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies cavaliere

    ResponElimina
  4. Jo també m'he quedat amb les ganes de veure els koyages. Serà vostè tan amable de complaure, algun dia, la nostra petició?

    Sortiré provisionalment de les aigües del riu Sícoris per a submergir-me una bona estona dins de les del Wang, que semblen molt acollidores.

    ResponElimina