diumenge, 5 de maig del 2013

Un altar per la mare.- Ferdinando Camon





Ferdinando Camon
Un altar per la mare
Traducció de l’italià de Miquel Izquierdo
minúscula, 2013


La mare és morta. La soterrem. Busquem una foto d'ella. Algú se'n recorda de la seva valentia durant la guerra. Li fem un altar.

La mare és camperola.
"La mare no sabia cuinar, bullia la menestra sense sal, com fan els muntanyencs, i cadascú la salava pel seu compte. El pare li prenia el número i deia: "És que ets una muntanyenca", però no era cert, i ella reia. Quan reia es posava la mà al cor. No vaig entendre mai per què. Semblava que el volgués aguantar, com si en un riure hagués de patir una sotragada. Una vegada, per comptes de respondre "Sí" a una pregunta del pare, va respondre "Oi tant", en perfecte italià i amb to refinat. El meu pare la va mirar astorat. Ella va esclatar a riure i es va posar la mà al cor.
La mare no volia regals.
"Era un esperit sensible: li agradaven les coses estranyes, les troballes, les paraules en italià que aconseguia entendre, les sorpreses. De regals no en volia mai: si rebia un paquet amb un present, no volia ni tan sols obrir-lo, calia que ho fes algú altre, per cortesia. Ella mirava un pèl sorruda, arrufant els llavis i sacsejant el cap. Com més maco era el regal, pitjor se li posava. No feia res perquè no ens adonéssim de la seva desaprovació. I tot seguit demanava quant costava i s'informava si qui l'hi havia comprat tenia la familia sana. Tenia sempre la impressió que no es poden comprar regals sense descurar el menjar, la roba, la salut. Si hi ha algú al món que rep regals, és que algú altre pasa gana.
La mare ens feia costat.
"Quan el pare era soldat, de nit ens sentíem sols. Després de sopar, ella ens aplegava al voltant de la xemeneia i ens explicava el que sabia. Em sembla que també s'inventava coses.
Minúscula. Microclimes. Llibres petits. Saviesa gran.
"De petit vaig sentir un nen que li deia a la mare: "Renta'm però no em mullis."Un home estava a punt de matar un gos i el seu fill li va pregar: "Mata'l, però sense fer-li mal." Aquí hi ha alguna cosa que em cal aprendre.
Un nen jugava a fet i amagar amb altres nens. Tancava els ulls i així es pensava que no el veien. Aquí hi ha alguna cosa que em cal evitar.
"Escric aquestes coses en italià, o sigui que les tradueixo en una altra llengua. Aquell a qui no li és permès d'usar la llengua pròpia no pot ser feliç ni sentir-se lliure. Més escric, més lligat em sento. Aquest serà un llibre breu, perquè en el fons no és res més que un epígraf.
A l'inici del llibre, F.C. escriu una nota:
"Quan moria un amic, els antics li posaven una moneda a la boca a fi que pogués pagar-se el viatge al més enllà, per trobar els justos, els bons i els herois. Quan sigui el moment, vull que em posin aquest llibre entre les mans com un salconduit: l'he escrit per aquesta raó, i per cap altra.
Feliç dia, mares. Sigueu bones/bons, filles/fills.

5 comentaris:

  1. ooohhh, una entrada preciosa!!

    a la llista!!! gràcies icr

    ResponElimina
  2. Minúscula és com Asteroide, Anagrama, Seix Barral, Blackie Books, Males Herbes...
    Que quasi sempre estan bé i te'ls podries comprar tots amb els ulls tancats!

    A la cistella!


    Gràcies per l'entrada, Cava

    ResponElimina
  3. Una joieta!
    I estic amb el Toni, hi ha editorials que facin el que facin, només a primer cop d'ull ja t'ho compraries tot.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Perdoneu he eliminat el cometari anterior perquè els dits m'han fet una mala passada. Deia que havia caigut aquesta joia a les meves mans per casualitat. Quina preciositat! Un llibre per regalar (i regalar-se)

    ResponElimina