dijous, 16 de desembre del 2010

Cuentos completos | Marguerite Yourcenar

Alfaguara acaba de publicar els "Cuentos completos" de la Marguerite Yourcenar: un prodigi narratiu d'una autora clàssica del s. XX, de la qual ja s'ha dit moltíssim, però que rellegir-la sempre, sempre, és un gran plaer.

[La Marguerite Yourcenar, un dels meus amors literaris més absoluts: Memòries d'Adrià, Opus nigrum, Aleix o el tractat de l'inútil combat, Ana, soror... (de Como el agua que fluye), etc.]


Un tast de Fuegos:

"Las dos de la madrugada. Las ratas roen en los cubos de basura los restos de un día muerto: la ciudad pertenece a los fantasmas, a los asesinos, a los sonámbulos. ¿Dónde estás tú, en qué cama, en qué sueño? Si tropezara contigo, pasarías sin verme, pues no somos percibidos por nuestros sueños. No tengo hambre: no consigo digerir mi vida esta noche. Estoy cansada: anduve toda la noche para escapar de tu recuerdo. No tengo sueño: ni siquiera siento apetito de la muerte. Sentada en un banco, embrutecida a pesar mío por la llegada de la mañana, dejo de recordar que trato de olvidarte. Cierro los ojos… Los ladrones sólo desean nuestras sortijas; los amantes, la carne; los predicadores, nuestras almas; los asesinos, la vida. Pueden quitarme la mía: los desafío a que cambien algo en ella. Echo hacia atrás la cabeza para sentir por encima de mí el murmullo de las hojas… Estoy en el bosque, en un campo… es la hora en que el Tiempo se disfraza de barrendero y Dios tal vez de trapero. Él, el avaro, el testarudo; él, que no consiente ver perderse una perla entre el montón de conchas de ostra a las puertas de las tabernas. Padre nuestro que estás en los cielos… ¿Veré yo venir alguna vez a un hombre viejo, con un abrigo pardo, con los pies llenos de barro por haber atravesado Dios sabe qué río para reunirse conmigo? Se dejaría caer en el banco, apretando en su puño cerrado un valioso regalo que bastaría para cambiarlo todo. Separaría los dedos lentamente, uno tras otro, con prudencia, pues el regalo podría echarse a volar… ¿Qué llevaría en su mano? ¿Un pájaro, una semilla, un cuchillo, una llave para abrir la lata de conserva del corazón?"


(L'any 1991, també Alfaguara va publicar la seua biografia: "Marguerite Yourcenar. La invención de una vida" de Josyane Savigneau. 574 pàgines impagables per als seus incondicionals. El títol fa referència a aquesta idea de la Yourcernar, que he intentat de traduir:
"La vida d'un home és la seua imatge... Es pot dir, llavors, això que jo albire com una sinceritat invertida: no ha d’explicar la seua vida tal com la va viure, sinó viure-la tal com la va explicar. Dit d'una altra manera: que el retrat seu que serà la seua vida s'identifique amb el retrat ideal que ell desitja; i, per a dir-ho amb més senzillesa, que siga tal com ell es desitja.")

2 comentaris:

  1. Gràcies per aquesta interessant aportació sobre la Yourcenar.
    A més dels contes que publica Alfaguara, crec que la biografia de Savigneau, amb aquesta particularitat de la invenció biogràfica com a construcció d'un desig ideal i personalíssim, deu aportar un punt de vista més atractiu, literàriament parlant, que una biografia convencional i a l'ús.
    ElPac, amb aquest entusiasme m'estàs començant a contagiar la teva "yourcenaritis"...

    ResponElimina
  2. Mira, quina casualitat!
    Aquests dies he llegit Opus nigrum de la Marguerite YOurcenar. Tot gràcies a un club de lectura, i sort de la persona que moderava el club, escoltar el seu entusiasme per aquesta novel.la històrica ens va ajudar a entendre-la.
    Crec que no és una lectura fàcil. Moltes referències històriques i reflexió entre la tradició i el nou coneixement.
    Ben curiosa la personalitat de Yourcenar, eterna viatgera.

    ResponElimina