dijous, 2 de desembre del 2010

L'ARA ETS TU


És un petit llibre que recull majoritàriament poemes i algun escrit de SÍLVIA AMIGÓ I CUSCÓ
M'ha semblat una petita delícia, per això us en transcric un parell:

COMIAT/GRAVETAT
Quan la pedra cau
cau.
No l'aturen la fondària
el temps ni l'espai.
Sempre cau al més pregon.
Cap preciositat
l'exclou del precipici,
del descuit de les mans
que amb delicadesa la protegien,
del descuit de les mans
que, precipitadament, l'han llançada
al seu caure natural
sempre al fons de tot.
I no hi ha altra veritat:
el teu sobtat comiat
és la meva desolada gravetat.

... ... ... ... ... ... ...

Prudència
No forço la porta
No tibo la corda
No imagino el vol
No crido l'auxili
No empaito les hores
No estripo el sobre
No llanço la pedra
Conseqüència
M'ofego

9 comentaris:

  1. si ja us ho dic que sóc una petarda.

    Són 2 poemes, els he diferenciat per colors perquè el segon no té títol.

    El poema juga amb els espaiats, i us prometo que ho he introduit igual que en el llibre, però el resultat no és mateix!

    ResponElimina
  2. MIU
    ets molt divertida!!!
    Has d'escriure més en aquest blog!!


    Un altre contre brevíssim:
    "Ahir vaig cobrar i avui m'he comprat mogollon de llibres. Pròximament en aquest blog..."

    ResponElimina
  3. Gràcies Toni F., ets un sol!

    Volem post de cada un d'ells!

    ResponElimina
  4. Cochinota, no paras de hacer crecer mi montaña, te odio entrañablemente, miu querida...

    Toni, enhorabona, no et vaig agrair l'altre dia el teu link al programa de la dos al teu bloc...

    ResponElimina
  5. Anna, molt bonics els dos poemes!
    I no li digues petarda, a la nostra amiga Miu!

    ResponElimina
  6. elPac, ara que no ens sent, una mica petarda sí que és!! però intentarem no dir-li més!

    ResponElimina
  7. Una altra autora que no coneixia, i que ja va directa al cistell...
    La nostra Miu NO és cap petarda (i t'ho dic jo, que segur que et guanyo en incompetència informàtica...les he fet de l'alçada d'un campanar!)

    ResponElimina
  8. Sícoris, no és estrany que no la coneguessis, pel què tinc entès fa temps que escriu, però no tenia publicat res ella sola, i els seus amics per celebrar el seu aniversari li han publicat part de la seva obra (quins amics, oi!)

    Haig d'afegir que és una persona molt activa en la vida cultural de Vilafranca del Penedès, que ha organtizat durant molts anys activitats relacionades amb la poesia i que recita molt bé.

    ResponElimina