divendres, 3 de desembre del 2010

Riña de gatos | Eduardo Mendoza

Riña de gatos. Madrid 1936
Eduardo Mendoza
Círculo de Lectores

No és això.
Em sap greu dissentir dels comentaris tan elogiosos que ha tingut la novel·la, i a més que és del Mendoza, un autor que mai no m’havia decebut tant. Per descomptat, sóc jo qui estarà equivocat, però em sembla una obra feta ex professo per a guanyar el premi Planeta (així de clar) i afalagar els madrilenys i, per extensió, l’Espanya més castellana.

Una obra plena de tòpics costumistes: els personatges s’afarten, a tothora, de “cocido madrileño, judías con chorizo, vino tinto” i d’altres plats tan típics; l’aristocràcia culta i colpista, els obrers crítics de taverna; el Madrid més castizo i la seua parla chulapona i sorneguera... La Crítica veu ací vodevil i obra bufa deliberats (potser). La subtil ironia i humor que trufa les seues narracions, hi són a penes perceptibles, o jo no he sabut albirar-la (Sí ha conservat els noms impossibles dels seus personatges).
Per a mi, se salven alguns paràgrafs quan fa l’anàlisi de determinats personatges reals (sobretot José Antonio) o intenta explicar el clima i les circumstàncies que van precedir aquella terrible guerra civil. I la idea principal: desmitificar els protagonistes d'aquells moments tan obscurs i acostar-los a una dimensió humana i vulgar, això sí.
Quant a l’habitual estil de Mendoza, una barreja de senzillesa i refinat barroquisme, en aquesta novel·a, trobe que no arriba a tenir l’alçada a la qual ens té acostumats. Aquesta escriptura no aporta res de nou al treball del Mendoza.

La majoria del temps que li he dedicat em sembla perdut (Podria haver estat rellegint “La ciudad de los prodigios”, que ja fa molts anys que no ho faig) (Sé que estic nadant a contracorrent, però són les meues impressions).

16 comentaris:

  1. Gràcies elPac, un que no anirà a la llista!

    ResponElimina
  2. Que consti que el llibre no l'he llegit; però no sé per què, arran de tot el rebombori mediàtic a propòsit del premi, algunes de les coses que menciones a la teva crítica, elPac, ja me les veia venir.
    Em sembla que jo també optaré per rellegir "La ciudad de los prodigios"; segur que en trauré més profit.

    ResponElimina
  3. Us acabo de descubrir!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Era "vim" al bloc del Sr.Boix.
    Ara vaig a tafanejar....
    De moment: HOLA A TOTHOM.

    ResponElimina
  4. quina joia, Vim, vine...
    http://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2010/03/fem-aquest-bloc.html

    ResponElimina
  5. Hoo0Ola, Vim! Quina alegria! Quant temps sense saber de tu! Com veus, si has tafanejat una mica pel bloc, hauràs vist que per ací continuem igual: llegint, comentant, aportant coses... i fins i tot escrivint. Intentem de seguir amb un bon rotllo i millor tarannà, sense ofendre ningú, amb un interés comú, com són els llibres i la lectura (ara, que també hi caben d'altres coses, com ara cine, música... relacionades amb la literatura.
    Aquesta és ta casa. T'esperem!

    ResponElimina
  6. Gràcies, elPac, il cavaliere rosso, estic contenta de retrobar-me amb alguns de la desfeta de Can Boix, que, per cert, ha tornat a obrir, sense gaire èxit de moment.
    ...........................
    Estic ficada de cap a peus a l'Ulises de Joyce, l'Andreu Jaume (dues vegades a l'Hora del Lector) ens va donar quatre clases al cccb,i ens va captivar! en sap i ho transmet molt bé.

    Aniré seguint els vostres comentaris sobre els llibres i sa lectura.

    ResponElimina
  7. Hola Vim i benvinguda!!!

    Espero que t'animis a participar!! pots comentar-nos la teva experiència amb l'Ulises!!??

    ResponElimina
  8. Jo sí que l'he llegit (i la veritat és que he estat disposada a deixar-ho córrer en més d'una ocasió), i penso el mateix que tu (i a mi, sí que m'agrada nedar contracorrent, si tinc les idees clares, i en aquest cas, sí les tenia).

    ResponElimina
  9. vim, quan acabes amb l'Ulises, sigues tan amable de dir-nos que t'ha semblat, que ens agrada molt tenir-te per aquí...
    Per cert, elsorfes dispón d'un servei d'ajuda informàtica per a principiants, només has d'enviar les teves propostes a elsorfesdelsenyorboix@gmail.com i els arquitectes s'encarregaran de penjar-les, cap problema t'allunye de nosaltres ara que ens has trobat.

    ResponElimina
  10. que no farem un femer com a prestatge, per reciclar, digo...

    ResponElimina
  11. Il cavaliere rosso i miu, Llegir l'Ulises es una experiència personal i difícil de transmetre. Hi hà un problema de partida:traduit perd molt.
    Objecte d'estudis de tot tipus, encara no s'ha resolt l'entrellat, segons el mateix J.Joyce, tenim per 200 anys més per anar fent cabòries: "...he metido tantos enigmas y rompecabezas que tendrá atareados a los profesores durante siglos, discutiendo sobre lo que quise decir..." Crec que el millor el llançar-se a la lectura i més encara a la re-lectura, s'inicia llavors aquesta experiència individual e intransferible en la que em trobo!
    .........................
    Aquest servei d'ajuda informática segur el faré servir, gràcies.

    ResponElimina
  12. Vim, tens tota la raó: jo la vaig llegir al tren de Xàtiva, els matins de 6 a 7 i les vespades de 4 a 5, l'any 95 (un any molt matiner que vaig tenir), pareix que ja pertoca la re-lectura, tot s'anirà fent...
    Per cert, ja saps que la dels orfes és ca teva...

    ResponElimina
  13. icr, gràcies, sembla molt acollidora aquesta casa d'orfes.

    ResponElimina
  14. Gràcies, elPac. Tinc molt en compte la teva opinió.

    Vim: Benvinguda i ben trobada!!.

    Es una agradable notícia que ens hagis descobert.
    Ei! Vols participar en el nostre "Cadàver Exquisit III"?. No t'espantis. Entra a : "La Fossa Comuna (els morts dels orfes), dins l'apartat: Prestatges Temàtic. elPac es el coordinador.
    Ens han sortit uns cadàvers I i II molt exquisits i el III potser massa.....

    ResponElimina
  15. Isabel, gràcies; he tafanejat una mica però encara no estic al dia de tot el que hi hà a ca els orfes...estic a la recerca del temps, esgarapant miques...

    ResponElimina