EL EXILIO INTERIOR. Inmaculada de la Fuente.

El exilio interior. La vida de María Moliner.

Inmaculada de la Fuente.

Turner Ed.

313 pàg.

Aquesta biografia ens presenta la vida i l'obra de la bibliotecària que va derivar en filòloga i que ella sola va crear i escriure (durant 20 anys) el Diccionario de Uso del Español... I que amb el temps es va conèixer com el Moliner...

Maria Moliner que durant la república acabaria sent la màxima responsable d'un exitós pla per crear biblioteques als pobles i zones més desafavorits i aïllats (sobretot a la zona mediterrània i Valenciana i el sud de Catalunya i que amb la Guerra es va interrompre...), al acabar la Guerra Civil va ser depurada i sentenciada a ser una simple bibliotecària de l'arxiu de l'universitat d'econòmiques de Madrid com a càstig per la seva trajectòria anterior... Després en soletat (perquè el seu marit també castigat era professor a la universitat de Salamanca i només es veien els caps de setmana...), a les tardes quan havia acabat la seva jornada laboral, a casa seva, primer a la taula de la cuina i ja després a la gran del menjador; mitjançant fitxes per cada paraula va crear un dels diccionaris més personals i valuosos que es recorden...

Aïllada (igual que va fer Coromines amb el seu diccionari de 6 volums) i "exiliada" de la vida pública en els anys més grisos i durs del Franquisme, i com sense tenir estudis en filologia, va tenir la necessitat de crear un diccionari que no existia i que després, amb el temps, actualitzaria i, en certa manera, superaria l'oficial de la Real Acadèmia de Llengua Española.

"...El objetivo inicial era definir de nuevo las palabras en todas sus acepciones, para que el lector encontrara la que necesitaba. Pero luego añadió las etimologías, y después los catálogos que relacionaban entre sí las voces del mismo campo semántico y conceptual, y finalmente las familias. Esto último, una de sus innovaciones, significaba intercalar grupos de palabras de la misma raíz dentro del orden alfabético. De tal modo que al buscar deseo en el Diccionario, se encontrara a continuación deseable, desear, desearse y deseoso. Más que romper el orden alfabético, lo interrumpía para abrir sus posibilidades. Un mundo dentro de otro mundo..."

La història oficial va ser severa amb Moliner quan els catedràtics masculins de la Real Acadèmia van votar en contra seva per la seva entrada a l'institució. Ni tant sols quan el diccionari era acceptat majoritàriament i tot un èxit, van ser capaços de reconèixer la seva valentia i atreviment.

Encara haurien de passar una quinzena d'anys perquè una dona pogués ser membre de la Real Acadèmia...

Aquesta història, però, és standard, sense altibaixos. O sigui: fins i tot podria ser aburrida segons es miri.

Maria Moliner va tenir una vida normal, melancòlica i sola però sense cops d'efecte com així ens mostra la seva biografia. No va enganyar al seu marit, no va tenir vicis ni va fer un pacte amb el diable per crear la seva obra, etcètera...

No es podria fer-ne una pel·lícula entretinguda perquè només hi ha la normalitat de la vida, la qüotidianitat de l'existència diària, però que la inquietud de les persones normals poden trencar en la seva intimitat, en el seu "exili interior" que diu el títol...

I que l'autora ha sabut explicar bé...

També les dificultats de ser dona (i ex"roja") durant la posguerra...

Pionera silenciosa en tenir pretensions intel·lectuals i no quedar-se en els clitxés que el Franquisme exigia i marcava a les dones d'aquells anys...

"...Moliner no contaba con despacho propio. Había uno, pero era de su marido. Eso era lo habitual de la época: los varones disponían de despacho, era un elemento masculino dentro de las vivendas, incluso entre los que no desarrollaban una actividad profesional significativa. Las mujeres que, como María Moliner, abordaban una tarea intelectual, tenían que hacerse un hueco, inventarse un espacio. Empezó a utilizar la mesa del comedor..."