Els Castellans
Jordi Puntí
L'Avenç, 2011
“Teníem deu, onze, dotze anys. Aquella edat en què la ficció i la realitat es confonen (perquè la infantesa és una ficció). Quan ens barallàvem, o simplement ens intimidàvem els uns als altres, tots, castellans i catalans, vivíem en una ficció que ens semblava molt real. Una idea ens bullia al subconscient: ‘Ho fem perquè no ho hagin de fer els nostres pares; ells hi estarien d’acord, per això no ens renyaran’. I és veritat, no era cap disbarat pensar-ho així: no ens renyaven gaire. Ara tinc ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots. Sense manies ni compassions, sense provar de justificar res. Avui dia, a la vila industrial, tots els carrers són asfaltats i plens de cotxes. Has de sortir molt enfora si vols trobar descampats per jugar. Moltes fàbriques han tancat. Avui dia, als pisos on s’estaven els castellans hi viuen altres persones. A cada balcó hi ha una parabòlica, i molta roba estesa. Està previst que algun dia els tirin a terra. Ara la gent diu: ‘els moros’, ‘els negres’, ‘els xinos’. Miro enrere, trenta anys enrere, i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present”.
Són una sèrie d'articles publicats a la revista L'Avenç, dedicats a la relació amb els infants d'origen castellà durant la infantesa de l'autor, en una vila ben catalana. El resultat és una bona font de records i vivències de l'autor, molt comparables a les de la majoria de canalla de la majoria de viles d'un tamany similar de la Catalunya dels 70-80.
Hi ha anècdotes que m'han resultat divertides però d'altres ben desagradables, però m'agrada l'estil i l'escriptura d'en Puntí.
Li'n tinc moltes ganes des de fa temps. Cada cop que el veig a una llibreria, sembla que "em faci l'ullet", però... tinc tantes lectures pendents que sempre l'ajorno.
ResponEliminaAl final, caurà...
Gràcies per tornar-me'l a recordar, miu!
Hola!
ResponEliminaEn Jordi Puntí ha publicat aquest llibre recordant vivències, però també ens vol fer pensar i les paraules que acaben el tros transcrit en són exemple: "i penso que el passat funciona sempre com un assaig general del present"
Ara estic llegint Criatures obstinades, de Aimee Bender. ed Club Editor
Uns relats com uns contes de fades moderns.
Ben recomenable
Imma C.
doncs directe a la meva cistella, estimada Imma C.
ResponEliminaGràcies Imma C., m'apunto aquestes criatures!
ResponElimina