divendres, 26 d’agost de 2011

L'ANY DE SAEKO




L´any de Saeko


KYOICHI KATAYAMA
Traducció de Lourdes Porta i Manel Carbonell
Alfaguara, 2011
236 pàgines



Contraportada

L’amor és bell fins i tot en l’abisme.

Shun’ichi és programador informàtic i té l’afició de fotografiar gats, i Saeko, la seva dona, s’encarrega de reposar i de mantenir tres màquines expenedores de begudes. Es van conèixer cinc anys enrere, quan eren veïns, i ell es va enamorar dels seus plors. Des d’aleshores duen una vida tranquil·la, fins que una petició de la germana de Saeko els trastocarà el món de cada dia.

A L’any de Saeko, Katayama parla del difícil ancoratge de dues persones al món. De la seva vida diària, amb les seves tristeses i alegries, amb les seves angoixes, amb el seu amor. En definitiva, amb la seva “petita felicitat”. I, a la vida quotidiana, l’autor hi contraposa la Vida en majúscula. El cicle de la vida plasmat en l’alternança de les estacions. L’home, com un element més de la natura. La concepció que mostra Katayama sobre la vida i la mort, sobre el pas del temps, sobre el simbolisme de les estacions de l’any, les citacions que fa del budisme, les constants al·lusions als llaços amb l’espiritualitat i la cultura xineses no solament s’inspiren en l’estètica i l’espiritualitat japoneses, sinó que indiquen un camí possible per trobar un nou sentit a la vida.

És una novel·la d'amor, però no d'un amor passional, sinó d'un amor fràgil i delicat. És una novel·la trista, molt trista. Una novel·la on el dolor és palpable, el dolor psíquic. On el protagonista, lector de poesia japonesa, constantment reflexiona sobre la vida, sobre la mort, sobre el respecte, sobre la falta de comunicació..., on el menjar hi juga un paper important, no hi ha "escena" sense menjar pel mig. Suposa una immersió en la cultura japonesa (poesia, menjar, costums, festes....).

Comprar L´any de Saeko

9 comentaris:

  1. a per ell... (gràcies)

    ResponElimina
  2. M'agrada com l'has descrit, miu. I com que jo, de literatura japonesa n'estic més aviat peix, t'agraeixo doblement el post!

    ResponElimina
  3. Caram, miu, quan dorms?

    ResponElimina
  4. glups....Sícoris, jo només he escrit el darrer paràgraf, la resta és de la contraportada... i jo també de literatura i cultura japonesa peix i mig... i cada vegada penso que és més interessant!

    ResponElimina
  5. Hola!
    Miu, tot el que dius del llibre em fa pensar en el relat KITCHEN de la Banana Yosimoto (japonesa).
    El tema de la cuina hi és present com diu el títol. El dolor psíquic, aquesta manera de sentir dels japonesos.
    Ja fa anys que es va publicar, l´autora ha anat escrivint i s´han traduït. Ara fa poc un llibre de contes.
    Literatura japonesa contemporània.
    Imma C.

    ResponElimina
  6. Gràcies Imma C., en prenc bona nota!!

    ResponElimina
  7. Ja ho sé, miu, perquè al principi de l'escrit ja dius que cites la contraportada.
    Però jo em reafirmo: l'últim paràgraf (el teu) és una bona síntesi on parles d'amor fràgil, de vida/mort, de tristesa, de poesia japonesa, de la importància de la gastronomia i de la cultura japonesa en general.
    És la teva visió sobre la novel·la, i encara que no hi hagués el text de contraportada (molt bo, però escrit -com tots- per a vendre exemplars), les teves paraules ja m'haurien enganxat perquè intueixo que són de veritat.

    ResponElimina
  8. Totalment d'acord amb Sícoris...
    Imma C., gràcies per presentar-nos a la Yoshimoto i la seva cuina (al cistell de tardor, això no cal dir-ho).

    ResponElimina