Dues negres (una d'ací)

Alta tensión
Harlan Coben
Traducció al castellà de Alberto Coscarelli
RBA

Ojos de agua
Domingo Villar
Traducció del gallec per l'autor
Debolsillo


Després de llegir "Vidas minúsculas" del Michon, necessitava un tipus de literatura una mica més lleugera, més estiuenca, i em vaig posar amb el guardonat Coben a passar unes estones d'intriga i d'Alta tensión (això últim no ho és tant). La novel·la té intriga, acció i està plena d'efectes i d'inesperats canvis de rumb (sobretot relacionats amb la família del protagonista Myron Bolitar). El pitjor, per a mi, i això passa en moltes novel·les negres anglosaxones, són els tocs d'humor i les frases gracioses en els moments en què els personatges estan en situacions extremes, fins i tot a punt de perdre la vida (i encara tenen humor per a brometes!). Novel·la sense més interés que el gust de passar un temps absort en una història d'intriga.

Vaig continuar amb "Ojos de agua" del gallec Domingo Villar. Abans de llegir la segona novel·la que ha publicat i que em van recomanar "La playa de los ahogados", vaig buscar la seua opera prima.
Cada capítol de la novel·la comença amb una entrada de diccionari, una paraula clau i les seues definicions i acepcions (cosa ben simple, però que m'ha agradat).
Al llibre trobes paisatges propers, noms coneguts i personatges imbricats en la realitat (gallega). Locals, carrers, ciutats, policies amb noms que sentim, que coneixem. M'ha agradat la ironia i l'estima amb què descriu el caràcter gallec, i el seu paisatge; em fa la impressió de que pretèn fer una mena de novel·la policiaca "gallega".
Es nota que és una primera novel·la: S'ha cenyit a intentar fer una història una mica clàssica, ja superada (llevat dels moments que tracten l'aspecte que acabe d'exposar, la intriga només condueix a saber qui és l'assassí, i només busca el simple entreteniment). Malgrat això crec que és un autor que té potencial.
Aniré a l'última per constatar-ho, o no.