BELFONDO,
Jenn Díaz
Principal de los Libros, 2011
A Belfondo el temps es va aturar fa molt. És un poble aïllat i misteriós on l’amo controla els destins de tots els seus habitants: la seva fàbrica els proporciona feina i ell els diu en què han de gastar el seu temps. És el propietari del poble i de tot el que l’envolta, i la seva paraula és llei.
Els habitants de Belfondo mai no han conegut cap altra cosa. Un precari equilibri que s’esfondrarà quan alguns comencin a fer-se preguntes.
Els habitants de Belfondo mai no han conegut cap altra cosa. Un precari equilibri que s’esfondrarà quan alguns comencin a fer-se preguntes.
Jenn Díaz (Barcelona, 1988). Va estudiar Filologia hispánica però des de ben aviat s’ha dedicat a temps complet a l’escriptura. Belfondo és la seva primera novel·la.
«Belfondo és un miracle»
José Antonio Muñoz, Revista de Letras
José Antonio Muñoz, Revista de Letras
«Un llibre fascinant»
Berni Naharro, Librería Luces, Málaga
Berni Naharro, Librería Luces, Málaga
«Prosa exquisida»
José Manuel Tirado, Librería Beta, Sevilla
José Manuel Tirado, Librería Beta, Sevilla
«Un llibre meravellós»
Natalia Zarco, Librería Galatea, Cambrils
Natalia Zarco, Librería Galatea, Cambrils
És una bona novel.la, d'aquelles que vas llegint i t'atrapa en forma de teranyina, poc a poc, suaument, i cada vegada vols saber-ne més... descriu un petit poble a través dels seus personatges i poc a poc es van entrelligant les situacions i les viviències de cada personatge, i n'hi ha de molt bons (una mica com a "Winesburg, Ohio" del Sherwood Anderson).
Sorprèn lleugerament el final, perquè si bé tota la descripció dels personatges penso que està molt ben feta, amb poques paraules descriu uns personatges força complexes emocionalment, el final, tot i ser obert, és una mica càndid, a mi com a mínim m'ha deixat una mica "ah" i prou (m'enteneu??).
I només té 22 anyets!!
I només té 22 anys???
ResponEliminaPel que ens expliques, a més de "Winesburg, Ohio", em recorda també l'"Olor de colònia" de la Sílvia Alcàntara.
Gràcies, miu!
Sí, Sícoris, també descriu un "poble" a través dels sentiments dels seus habitants... i fins i tot, salvant molt les distàncies fa pensar amb en Jesús Moncada...
ResponEliminaEstimada miu, t'havia quedat una entrada preciosa, però m'he ficat on no devia, tot i intentant corregir "novela" per "novel·la" i s'ha desorganitzat tota la entrada. Ho sent moltíssim, perdona'm. Procuraré no fer-ho mai més.
ResponEliminaAh, per si et serveix una mica de consol, m'ha interessat molt el llibre.
Torne a demanar-te perdó, el teu admirador incondicional.
Estimat elPac, no t'has de disculpar (només faltaria!!!), gràcies per corregir-me, i si et plau, si em torno a equivocar torna a arranjar-ho, encara que quedi desorganitzat, és molt millor la desorganització que les faltes!!!
ResponEliminaL'admiradora sóc jo!!