Ragtime.- E. L. Doctorow

E.L. Doctorow
Ragtime
Trad. María José Rodellar
Ediciones de Bolsillo, Muchnik Editores, 2001
(2,00 €, molt bé gastats, a la Llibreria Paris-Valencia, abans esmentada)



Llegir Ragtime és com veure una peli d'aqueixes antigues i bones: tens la sensació de que ja te les saps, però no deixen de sorprendre't les imatges, no deixa d'agradar-te com t'explica la història, et va sonant tot a mesura que va passant...
I no és així.
Els primers 15 anys del segle passat no els record en absolut. Però em sonen els personatges que van eixint (Houdini, Pancho Vila, J. P. Morgan, Henry Ford (el dels cotxes), les germanors secretes, la lluita pels seus drets dels negres americans, la pionera feminista Emma Goldman, el naixement del cinema...).
La història la centra en una família als quals nomena com "el Pare", "la Mare", "el Germà Menor", "el Fill"... Però el ritme ho posen tots els altres personatges, molts, que va introduint.
La Viquipèdia diu que "El ragtime és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle XIX. Es va convertir principalment en un gènere pianístic en què destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerra."
La novel·la és així també. Doctorow et marca un ritme amb una mà i amb l'altra et va "desacompasando". Et porta i et porta al seu antull. Una delícia.