D'un llibre a un (1) euro...

Aquí, a la ciutat dels tratges, tenim una llibreria, amb dos o tres sucursals, que arreplega les deixalles d'altres llibreries que tanquen, encara que també ofereix un bon grapat de llibres nous i, fins i tot, en català, que es diu Paris-Valencia, on pots trobar quasi de tot.

SEGON ENCONTRE D'ESCRIPTORS DEL MEDITERRANI
Antologia de Poesia Mediterrània
(editat al 1985 per l'Excm. Ajuntament de València, "in illo tempore, oh tempora, oh mores"...)

(Aquesta Antologia recull poemes, en 200 pàgines, en castellà, català, francès, italià i àrab, de Sarandis Antiocos, Rafael Ballesteros, Nihat Behram, Blai Bonet, Alfonso Canales, Luis de Cañigral, Mohamed Chakor, Didier Coste, Claude Couffon, Luis Antonio de Villena, Felix Grande, Nazim Hikmet (homenaje a), Costas Mondis, Darie Novaceanu, Francesc Parcerisas, Ramon Pinyol i Balasch, Vasko Popa, Giuseppe Sansone, Bernardo Schiavetta, Ali Sedki Abdulkader i Jaime Siles, per un (1,00) euro).

(Per cert, no éra moda tenir correctors in illo tempore, fins un xurret com jo ha vist alguns errors prou greus, "suplet ecclesiam", però)


BLAI BONET

GASPAR HAUSER. Núm. 2

Que cadascù, a partir dels divuit anys,
es deixi créixer els cabells durant dos anys,
es deixi créixer la barba durant cinc anys,
es deixi créixer les ungles durant set anys,
abans de dir salvatge a un home
i abans de ir salvatge a un salvatge.

Que cadascù sigui titular de la seva vida.
Que cadascù segui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Que cadascù visqui sense demanar permís per a viure.
Que cadascù, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l'amor amb qui sigui, sia per la geografia que sia,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Que cadascù aboqui l'odi damunt tothom qui odia.
Que cadascù defensi just el que li és rendable.
Que cadascù sigui el seu propi emperador.
Que cadascù decideixi fins quan, quan, ha de durar la guerra.
Que cadascù decideix fins quan ha de durar la pau,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Qua, quan et moris d'amor, t'hagis de casar.
Que, per a poder viure, t'hagis de fer una assegurança de vida.
Que, quan tinguis set d'aiguam et facin fer un clot.
Que, quan siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan a l'hivern et vegin nu, et donin un tassó d'aigua.
Que, quan demanis notícies t'enterrin
Que, del pa, just en coneguis el forner,
si dius home a un salvatge
i si dius salvatge a un salvatge.

Que ningú no digui "l'altre" a un altre.
Que ningú no digui "jo" al seu nom.
Que ningú no posi el seu nom sota un acte que li obliguen a fer.
Que ningú no digui "seu" al seu amo.
Que ningú no digui "seu" al seu amor.
Que ningú no digui "teu" al seu amor.
Que ningú no digui "pare" a ningú.
Que tothom digui "mare" a la seva mare,
abans de dabans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Cap moble no té permís per a dur pols.
Cap home no està autoritzat per a deixar de ser la bellesa.
Ningú no està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric no té permís per a prescindir ni d'un sol botó.
Cap home no és tan indigne com per a aguantar-se recolzat
en un altre.
Ningú no té permís per a semblar un altre.
Tothom és prou document com per a poder anar indocumentat.
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d'identitat diu d'una persona.
Cap home no està autoritzat per a dir "llibertat" a la seva llibertat.
Ningú no té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom està oblidat a dir que la creu és un instrument
de
tortura
i a no dir home a un salvatge
i sobretot a no dir salvatge a un salvatge.