La llegenda del sant bevedor.- Joseph Roth

Joseph Roth
La llegenda del sant bevedor
Traducció: Judith Vilar
El cercle de Viena, 2008






Considerada el testament vital i literari de Joseph Roth, aquesta novel•la curta, naïf i dura al meteix temps, explica les peripècies d’un captaire polonès, Andreas Karnak, que viu i volta pels marges del riu Sena.

Apartat de la societat, immigrant il•legal i bevedor empedreït, se l’ha considerat com un alter ego del propi Roth, que va néixer a l’Imperi austro-hongarès en un lloc que avui pertany a Ucraïna i que, com el seu personatge, era bevedor, estava arruïnat econòmicament i s’havia exiliat a París (en el seu cas, fugint de la debacle que va representar l'arribada del nazisme).
De fet, la novel•la transcorre durant la primavera del 1934, i Joseph Roth va morir alcoholitzat a París el 1939, pel que les similituds -amb tints força premonitoris- entre l’escriptor i la seva criatura literària són bastant evidents.

La història comença quan una nit, Andreas ensopega amb un senyor vestit elegantment que li dóna dos-cents francs a canvi de què el rodamons torni aquesta mateixa quantitat, no al misteriós donant, sinó al capellà de l’església de Santa Maria de Batignolles, per tal de destinar els diners a la figura de santa Tereseta de Lisieux. I Andreas, home d’honor, es compromet a fer-ho així.

A partir d’aquí, i com si es tractés d’un conte de caire tradicional, es van succeint diferents fets, casualitats improbables, trobades amb personatges del seu passat i també noves coneixences, en un estira-i-arronsa on el dilema és gastar els diners en beguda o complir la promesa. I Andreas, ja ha quedat ben palès, és un bevedor, però també una persona honorable (una cosa no treu l'altra!). Així doncs, ell es deixa arrossegar pels plaers bàquics sense oblidar mai el deute que ha contret amb la santa, tot exercint una mena de religiositat pagana a través d'un destí amb connotacions màgiques que es va encarregant de fer-li recuperar els dos-cents francs cada cop que els perd per les tavernes, en el seu afany de treure el suc a totes les experiències vitals que li passen pel davant.

Pràcticament no coneixem res de la seva vida, excepte alguns apunts del narrador: mínimes aportacions per a situar-nos en les vivències del personatge i en les relacions que l'unien a les persones amb qui es retroba (amant, company d’escola, company de feina). En realitat, no compten gaire ni el passat ni el futur; tan sols el present i la idea de destí, d'atzar capriciós que mou els fils del deambular d’aquest perdedor, un busca-vides ingenu, conseqüent i solitari, amb el rerefons de l’Europa convulsa d’entreguerres.