Las teorías salvajes275 pag.
Primer llibre d'aquesta autora argentina (a qui també li haurem de seguir la pista en pròxims treballs...) on barreja molt humor, sexe psicoanalític, jovent descarriat, quantitats abundants de filosofia, nois inadaptats, drogues sintètiques, historia de la crueltat, antropologia a les selves africanes...
M'ha fet pensar (no sé perquè... Potser el tò o l'esperit... No sé...) en el primer Bolaño: aquell on una imaginació desbordant + escriptura sublim = tot era possible...
Pola Oloixarac com si fos superdotada amb moltíssim talent construeix 2 relats fragmentats i plens d'idees (que es van creuant), conceptes salvatjes, història argentina, filòsofs inventats... Que són exigents amb el lector però amb resultats descomunals. Fresca i subtil... Tot i que no és fàcil de llegir, és molt molt bona: Ojalà totes les novel·les fossin així!
(Segurament, de cop i només amb aquest llibre, aquesta jove autora ja forma part junt amb Piglia, Aira i Fresán del millor de la literatura argentina actual...)
[Tinc un amic que sempre em diu que també en Patricio Pron és molt molt bò i dels millors, però encara no li he llegit res!!!]
jo tinc al Pron per a després del Ragtime, que estic llegint ara al bus, al anar i tornar del treball, ja us diré...
ResponElimina(a la cistella aquest també, T., el meu llibreter et dona les gràcies, i jo també, això no cal dir-ho)
Hi ha 2 o 3 coses d'en Doctorow (com el "Ragtime" i "La gran marxa"...) que tinc moltes ganes de llegir des de fa temps i sempre els vaig deixant!...
ResponEliminaM'ho proposa, ja, per aquesta tardor!!!!
Ja ens diràs què tal!
T.